Alice McDermott
L’hora novena
Traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez
Editorial Minúscula, Barcelona, 2018
Segona novel·la d’Alice McDermott (Brooklyn, 1953) traduïda al català, que ens arriba a les mans després d’aquella algú en què l’autora recreava la biografia d’una dona a través de les tres etapes clau de la seua vida. Com ja passava en aquell cas, de nou coneixem els episodis vitals dels immigrants irlandesos a principis del segle XX en els barris marginals de Brooklyn. I també protagonitzats per dones. Ara és l’hora de l’Annie i la Sally,la mare i la filla que creixen –en tots els sentits de la paraula– a redós d’un orde religiós, embolcall pietós que les encoratjarà en els entrebancs vitals, en el camí de la recerca d’elles mateixes. L’Annie ha perdut Jim, el marit suïcida que obri la clau del gas perquè ja res no espera dels seus dies, tot i la seua joventut. I Sally, la nena que naixerà pocs mesos després, descobreix el dolor, la malaltia, la decrepitud i la immundícia dels veïns protegida i envoltada d’un grup de monges discretes i disciplinades. En rebrà tota l’estima, n’heretarà l’amor a Déu i al proïsme, fins al punt d’arribar a prendre la determinació de formar part del mateix orde religiós, malgrat les crítiques del veïnat, les burles del jovent del barri i la dissensió de sa mare.
Aquella tardor, quan la Sally va començar a anar a l’Institut, les nenes Tierney van informar la seva mare que alguns nois antipàtics li havien dit “germana”, i que la Sally els havia desarmat a tots dient: “Exacte. La germana Saint Sally dels Mitjons Pudents.”
L’hora novena, les tres de la vesprada, és, segons la tradició cristiana, l’hora en què va morir Jesucrist. A les tres, doncs, s’inicia cada dia l’oració de la tarda al convent. L’Annie, supersticiosa com la filla, entre la bugada, el fil i l’agulla, acudirà al res tot deixant enrere la pena. També posarà a prova, dia rere dia, les fronteres en què es mouen els seus sentiments retrobats. Una recança exigent i una por a no ser capaç de suportar la imminència dels esdeveniments. I assumirà la vida en el convent, al costat de la seua estimadíssima filla i la resta de monges que l’habiten. Un convent que, com la metàfora de la societat, és l’univers d’aquests entranyables caràcters femenins. L’immens personatge de la germana Lucy, posseïdora d’un ull clínic quan les coses van a mal borràs. La germana Illuminata, que esculpia el sabó, la infatigable germana Jeanne, la Saint Saviour i el perfum de les roses… I la dolça, la divertida Sally, la xiqueta que es farà una dona entre disfresses i jocs d’imitació, entre l’oblit i la generositat, la que cuidarà de sa mare amb una passió sense condicions, tot sacrificant, si cal, la seua vida a canvi de la felicitat materna. Mentrestant, potser sense saber-ho, les coses aniran canviant de rumb, lentament però inesperada. Aquesta acceptació del destí, aquest desig de viure i aquesta fidel estima pels orígens cobreixen tota l’obra d’una delicada pàtina, feta de respecte, perdó i estima. És el retrat de la dona que lluita, resum polièdric de totes les dones de més d’una generació de sacrificis. Una novel·la com un retaule. És la sàvia discreció amb què McDermott, gran mestra de la subtilesa del llenguatge, dibuixa la realitat. Aquesta novel·la és el retrat d’un món petit, de sentiments i d’intuïcions. La seua és una prosa de detall, de lirisme i d’evocació que es recrea en la importància de la vida en comú gràcies a l’extensa galeria de personatges secundaris,femenins la majoria, perfectament dissenyats en els seus gestos i en els seus comentaris, de vegades insinuats només. Heus ací la grandesa de l’escriptora, l’obra de la qual ha sigut tres vegades finalista del premi Pulitzer.
