Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Si el món acabara, si tothom perdera el que és seu, una conversa quedaria intacta en recuperar-hi les pertinences: les paraules còmplices i la celebració vital de dos éssers que caminen junts. Les lúcides paraules...
Poques vegades l’esplendor és absolut, com tampoc la decadència és un estat perenne i sense interrupcions. En els primers capítols de Ferit de mort, Sasà és un tipus espavilat i captivador que es rifen els...
Entre gener i novembre de 1951, mentre escriu A l’est de l’Edèn, Steinbeck redacta cada matí una carta al seu editor i amic Pascal Covici amb el propòsit d’escalfar la mà i la ment abans...
Després de publicar estudis i quaderns de notes sobre literatura, Enric Iborra ha sofrit amb freqüència la mateixa pregunta que li etzibaren a Cyril Connolly: sí, molt bé, però quan escriuràs alguna cosa? I és...
Una afecció neurològica és també un descens a l’infern dantesc, amb els diversos nivells de condemna eterna i la part proporcional d’angoixa que el malalt visita, escàs de cèl·lules i de consciència, incapaç dansaire, debutant...
De la gamma espaordidora d’atrocitats, humiliacions i tragèdies que han suportat els personatges d’Amada de Toni Morrison quan eren esclaus, potser allò en què tots coincideixen siga l’anorreament de la identitat: són éssers als que...
Quan portem deu pàgines —encara no— llegides de Comiats, en les quals predomina un to eminentment assagístic, Barnes deté el fil de la reflexió per a fer-nos dues advertències: que hi haurà una història més...
És possible que després de Voltaire i Lord Byron molts escriptors pensaren que, a més de crear una obra, també tenien l’obligació de convertir-se en el millor dels seus personatges. L’any 1925 Curzio Suckert adopta...