Edgar Allan Poe i l’ombra grotesca de l’humor
No és estrany que crítics com Edmund Wilson, Harold Bloom o Jorge Luis Borges proclamen la modernitat d’Edgar Allan Poe, en part perquè fou un dels primers que concebé l’art com a expressió de la...
Secció: Els llibres i els dies
Amb una brasa entre els dits, la poesia de Zoraida Burgos
Llegir la poesia de Zoraida Burgos és com entrar en una casa petita i acollidora, una mica humida, amb poques finestres. Una casa de treballadors de la terra, llauradors, llenyataires. Elemental i rudimentària, una casa...
Joseph Roth i la vida provisional
Quan Claudio Magris visita, en el número 35 de la Rembrandtstrasse, la casa en què va viure Joseph Roth a Viena acabat d’arribar de la seua Galítzia natal, escriu en El Danubi: “Vivint en aquesta...
Ànimes a la deriva en Herman Melville
Entre una fidelitat cega, admiració i un espant indissimulat, els mariners del Pequod han d’obeir abnegats les ordres del capità Ahab, atònits i temorosos d’una fúria i d’un ressentiment que no troben repòs. Aquest personatge...
Les criatures solitàries i introvertides d’Imma Monsó
Sovint els habitants dels llibres d’Imma Monsó són éssers solitaris i introvertits, lectors empedreïts amb una certa inclinació a la misantropia, capaços de recitar de memòria capítols sencers d’algunes obres; en contrast amb la malaptesa...
D’una família de somiadors
Ens retrobem amb John Fante i tenim de nou el plaer de llegir-lo en català, ara en la traducció que n’ha fet Josep Grau Mateu. Revisitem l’intramón d’una família destarifada com una casa vella. Com...
Virginia Woolf i el lector comú
En una entrada de juliol de 1922 del seu Diari, Virginia Woolf escriu: “Personalment no tinc cap dubte que (a 40 anys) he trobat la manera de dir les coses amb la meva pròpia veu,...
MacNeice, el poeta que s‘enyorava dels trens
Apuntava Jaime Gil de Biedma —amb bon criteri i mordacitat— que quan un poeta examina l’obra d’un altre poeta el que tracta de desentranyar, en el fons, és l’ideari i els reptes d’on naixen els...