Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Sovint els habitants dels llibres d’Imma Monsó són éssers solitaris i introvertits, lectors empedreïts amb una certa inclinació a la misantropia, capaços de recitar de memòria capítols sencers d’algunes obres; en contrast amb la malaptesa...
Ens retrobem amb John Fante i tenim de nou el plaer de llegir-lo en català, ara en la traducció que n’ha fet Josep Grau Mateu. Revisitem l’intramón d’una família destarifada com una casa vella. Com...
En una entrada de juliol de 1922 del seu Diari, Virginia Woolf escriu: “Personalment no tinc cap dubte que (a 40 anys) he trobat la manera de dir les coses amb la meva pròpia veu,...
Apuntava Jaime Gil de Biedma —amb bon criteri i mordacitat— que quan un poeta examina l’obra d’un altre poeta el que tracta de desentranyar, en el fons, és l’ideari i els reptes d’on naixen els...
«…I, vaja, està bé tenir-ne la il·lusió, si no podem tenir la realitat». Aquesta idea, no del tot original, és un dels eixos sobre els quals giren les narracions de Stephen Dixon (Nova York, 1936...
Entre vosaltres i jo vaig anar posant, maó rere maó, paraules desconegudes. Es tractava de desclassar-me a còpia de llegir i escriure, però el que no esperava era que, a través d’aquell exercici, prendria consciència...
Hi ha una aparent contradicció en l’essència de la poesia de Maria Josep Escrivà. En uns poemes que, d’una banda, dibuixen un món hostil de què cal refugiar-se —i aquest seria precisament un dels papers...
Afortunadament per als lectors, els vaticinis més funestos i lúgubres sobre el destí de la literatura mai s’han acomplit. Davant de teories que certifiquen cada cert temps —com un ritual funerari— l’esgotament de les vetes...