MacNeice, el poeta que s‘enyorava dels trens
Apuntava Jaime Gil de Biedma —amb bon criteri i mordacitat— que quan un poeta examina l’obra d’un altre poeta el que tracta de desentranyar, en el fons, és l’ideari i els reptes d’on naixen els...
Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Apuntava Jaime Gil de Biedma —amb bon criteri i mordacitat— que quan un poeta examina l’obra d’un altre poeta el que tracta de desentranyar, en el fons, és l’ideari i els reptes d’on naixen els...
«…I, vaja, està bé tenir-ne la il·lusió, si no podem tenir la realitat». Aquesta idea, no del tot original, és un dels eixos sobre els quals giren les narracions de Stephen Dixon (Nova York, 1936...
Entre vosaltres i jo vaig anar posant, maó rere maó, paraules desconegudes. Es tractava de desclassar-me a còpia de llegir i escriure, però el que no esperava era que, a través d’aquell exercici, prendria consciència...
Hi ha una aparent contradicció en l’essència de la poesia de Maria Josep Escrivà. En uns poemes que, d’una banda, dibuixen un món hostil de què cal refugiar-se —i aquest seria precisament un dels papers...
Afortunadament per als lectors, els vaticinis més funestos i lúgubres sobre el destí de la literatura mai s’han acomplit. Davant de teories que certifiquen cada cert temps —com un ritual funerari— l’esgotament de les vetes...
«Era tardor a Londres, aquella agradable estació entre la inclemència de l’hivern i les desil·lusions de l’estiu; una estació de fiar en què la gent compra bulbs i es registra per anar a votar…». Aquest...
Potser sense adonar-se’n, l’escriptora esborra els records de la guerra mitjançant la creació d’uns personatges sense nom i sense memòria, però amb una ferida prou gran com per portar gravat el dolor més profund en...
El dels Kennedy és un d’aquells casos estranys en què els fets són únicament el punt de partida per a un fenomen molt més ampli: un relat de creació col·lectiva, carregat de significats, entre el...