És probable que Sebastian Barry siga un dels grans novel·listes contemporanis. Un novel·lista a la manera clàssica, la d’aquells que no amaguen que el seu relat és fruit de la imaginació: sense egotismes, autoficcions ni...
Podríem omplir densos manuals amb noves i arriscades teories literàries, organitzar exposicions interactives i congressos acadèmics amb horaris extenuants en hotels amb bufet lliure, barra ben assortida, spa i tíquets per a sessions de Pilates....
Contar un mateix fet des de diversos punts de vista no és un recurs nou però en mans de Paco Roca —i, en aquesta ocasió, també del coautor Rodrigo Terrasa— resulta especialment efectiu. Això, combinat...
Perquè és necessari recordar. Cal no oblidar, sobretot, les coses importants. No oblidar i acceptar. Poder obrir les mans perquè s’eixuguen els palmells xops com un mocador ple de llàgrimes. Exhalar la por i la...
Dos anys abans que George Orwell publicara 1984, la novel·la distòpica en què un poder totalitari vigila cada aspecte de la vida dels ciutadans i en què el control social s’exerceix —entre altres mètodes— per...
Amb la perspectiva que atorguen els anys, Ian McEwan reconeix que quan decidí convertir-se en escriptor en la dècada dels setanta intentà alliberar-se dels manaments de la novel·la anglesa clàssica, una tradició que considerava com...
No és estrany que crítics com Edmund Wilson, Harold Bloom o Jorge Luis Borges proclamen la modernitat d’Edgar Allan Poe, en part perquè fou un dels primers que concebé l’art com a expressió de la...
Llegir la poesia de Zoraida Burgos és com entrar en una casa petita i acollidora, una mica humida, amb poques finestres. Una casa de treballadors de la terra, llauradors, llenyataires. Elemental i rudimentària, una casa...