Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
L’educació sentimental d’un jove —i també la intel·lectual, si és que se’n poden destriar— és un dels grans temes de la literatura, el retrat minuciós de la formació d’un caràcter. De vegades, és la relació...
Etgar Keret, El blues de la fi del món. Traducció de Paul Sánchez Keighley. La Segona Perifèria, Barcelona, 2026
Es podria enllaçar una bona rastellera de tòpics per a referir-se a El fill de l’oligarca, tots ben trillats i rebregats, i la cosa és que la majoria serien certs. Tòpics sobre realitat i ficció,...
Attilio Bertolucci, El dormitori. Traducció de Joan-Elies Adell. Saldonar, Barcelona, 2025
Una de les etiquetes que ha aconseguit més fortuna en els últims temps per a encasellar i definir un gènere és el terme vaporós d’autoficció. Una proposta tan elàstica i difusa que —ben sovint— inclou...
Si el món acabara, si tothom perdera el que és seu, una conversa quedaria intacta en recuperar-hi les pertinences: les paraules còmplices i la celebració vital de dos éssers que caminen junts. Les lúcides paraules...
Isaac Bashevis Singer, Velles veritats, nous clixés. Edició de David Stromberg. Traducció de Mar Vidal. Quaderns Crema, Barcelona, 2026
Poques vegades l’esplendor és absolut, com tampoc la decadència és un estat perenne i sense interrupcions. En els primers capítols de Ferit de mort, Sasà és un tipus espavilat i captivador que es rifen els...
