Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Si el món acabara, si tothom perdera el que és seu, una conversa quedaria intacta en recuperar-hi les pertinences: les paraules còmplices i la celebració vital de dos éssers que caminen junts. Les lúcides paraules...
Isaac Bashevis Singer, Velles veritats, nous clixés. Edició de David Stromberg. Traducció de Mar Vidal. Quaderns Crema, Barcelona, 2026
Poques vegades l’esplendor és absolut, com tampoc la decadència és un estat perenne i sense interrupcions. En els primers capítols de Ferit de mort, Sasà és un tipus espavilat i captivador que es rifen els...
Ferran Sáez Mateu, De totes les coses visibles i invisibles. Pòrtic, Barcelona, 2026
Entre gener i novembre de 1951, mentre escriu A l’est de l’Edèn, Steinbeck redacta cada matí una carta al seu editor i amic Pascal Covici amb el propòsit d’escalfar la mà i la ment abans...
Petros Màrkaris, El frau és el futur. Traducció de Joaquim Gestí. Edicions 62, Barcelona, 2026
Després de publicar estudis i quaderns de notes sobre literatura, Enric Iborra ha sofrit amb freqüència la mateixa pregunta que li etzibaren a Cyril Connolly: sí, molt bé, però quan escriuràs alguna cosa? I és...
Una afecció neurològica és també un descens a l’infern dantesc, amb els diversos nivells de condemna eterna i la part proporcional d’angoixa que el malalt visita, escàs de cèl·lules i de consciència, incapaç dansaire, debutant...
