Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Sovint els habitants dels llibres d’Imma Monsó són éssers solitaris i introvertits, lectors empedreïts amb una certa inclinació a la misantropia, capaços de recitar de memòria capítols sencers d’algunes obres; en contrast amb la malaptesa...
Lev Tolstoi, La Sonata Kreutzer. Traducció de Miquel Cabal. Flâneur, Barcelona, 2023
Ens retrobem amb John Fante i tenim de nou el plaer de llegir-lo en català, ara en la traducció que n’ha fet Josep Grau Mateu. Revisitem l’intramón d’una família destarifada com una casa vella. Com...
Willa Cather, Pioners, oh pioners! Traducció de Núria Sales. Cal Carré, Barcelona, 2023
En una entrada de juliol de 1922 del seu Diari, Virginia Woolf escriu: “Personalment no tinc cap dubte que (a 40 anys) he trobat la manera de dir les coses amb la meva pròpia veu,...
Irene Solà, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Anagrama, Barcelona, 2023
Apuntava Jaime Gil de Biedma —amb bon criteri i mordacitat— que quan un poeta examina l’obra d’un altre poeta el que tracta de desentranyar, en el fons, és l’ideari i els reptes d’on naixen els...
Mònica Batet, Una història és una pedra llançada al riu. Angle Editorial, Barcelona, 2023
«…I, vaja, està bé tenir-ne la il·lusió, si no podem tenir la realitat». Aquesta idea, no del tot original, és un dels eixos sobre els quals giren les narracions de Stephen Dixon (Nova York, 1936...