Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Perquè és necessari recordar. Cal no oblidar, sobretot, les coses importants. No oblidar i acceptar. Poder obrir les mans perquè s’eixuguen els palmells xops com un mocador ple de llàgrimes. Exhalar la por i la...
Dos anys abans que George Orwell publicara 1984, la novel·la distòpica en què un poder totalitari vigila cada aspecte de la vida dels ciutadans i en què el control social s’exerceix —entre altres mètodes— per...
Amb la perspectiva que atorguen els anys, Ian McEwan reconeix que quan decidí convertir-se en escriptor en la dècada dels setanta intentà alliberar-se dels manaments de la novel·la anglesa clàssica, una tradició que considerava com...
No és estrany que crítics com Edmund Wilson, Harold Bloom o Jorge Luis Borges proclamen la modernitat d’Edgar Allan Poe, en part perquè fou un dels primers que concebé l’art com a expressió de la...
Llegir la poesia de Zoraida Burgos és com entrar en una casa petita i acollidora, una mica humida, amb poques finestres. Una casa de treballadors de la terra, llauradors, llenyataires. Elemental i rudimentària, una casa...
Quan Claudio Magris visita, en el número 35 de la Rembrandtstrasse, la casa en què va viure Joseph Roth a Viena acabat d’arribar de la seua Galítzia natal, escriu en El Danubi: “Vivint en aquesta...
Entre una fidelitat cega, admiració i un espant indissimulat, els mariners del Pequod han d’obeir abnegats les ordres del capità Ahab, atònits i temorosos d’una fúria i d’un ressentiment que no troben repòs. Aquest personatge...
Sovint els habitants dels llibres d’Imma Monsó són éssers solitaris i introvertits, lectors empedreïts amb una certa inclinació a la misantropia, capaços de recitar de memòria capítols sencers d’algunes obres; en contrast amb la malaptesa...