Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Llegir la poesia de Zoraida Burgos és com entrar en una casa petita i acollidora, una mica humida, amb poques finestres. Una casa de treballadors de la terra, llauradors, llenyataires. Elemental i rudimentària, una casa...
Sovint els habitants dels llibres d’Imma Monsó són éssers solitaris i introvertits, lectors empedreïts amb una certa inclinació a la misantropia, capaços de recitar de memòria capítols sencers d’algunes obres; en contrast amb la malaptesa...
Irene Solà, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Anagrama, Barcelona, 2023
Mònica Batet, Una història és una pedra llançada al riu. Angle Editorial, Barcelona, 2023
Hi ha una aparent contradicció en l’essència de la poesia de Maria Josep Escrivà. En uns poemes que, d’una banda, dibuixen un món hostil de què cal refugiar-se —i aquest seria precisament un dels papers...
El dels Kennedy és un d’aquells casos estranys en què els fets són únicament el punt de partida per a un fenomen molt més ampli: un relat de creació col·lectiva, carregat de significats, entre el...
