No diguis res
Patrick Radden Keefe, No diguis res. Traducció de Ricard Gil. Edicions del Periscopi, Barcelona, 2020
Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Patrick Radden Keefe, No diguis res. Traducció de Ricard Gil. Edicions del Periscopi, Barcelona, 2020
Hi ha una evident maledicció —que és en gran part el ressort i l’essència de la història de la literatura— en l’ansietat del rei Èdip de conéixer a qualsevol preu com morí l’anterior monarca de...
Sovint, dels autors de ciència ficció, crida l’atenció la clarividència amb què ideen versions d’artefactes o d’esdeveniments que dècades més tard succeeixen o s’inventen i s’incorporen a la quotidianitat; Verne imaginà el submarí, l’ascensor, l’helicòpter,...
Una de les anècdotes més famoses i malèvoles entre els poetes de totes les èpoques és probablement la que explica Thomas de Quincey sobre William Wordsworth quan una vesprada, a l’hora del té, aquest tallà...
Vladimir NabokovSenyals i SímbolsTraducció de Marta NinGodall Edicions, Barcelona, 2019 Vladimir Nabokov era partidari de resoldre la pugna entre la memòria i la imaginació amb la vareta màgica de l’art. És per això que en...
Quan es va suïcidar el 1963, Sylvia Plath únicament havia publicat un poemari, The Colossus and other poems (1960), i la novel·la La campana de vidre (1963), aquesta última sota el pseudònim de Victoria Lucas. El motiu principal de...
Ens enlluernem amb l’atractiu que desprenen etiquetes i corrents literaris, explorem els límits i les radiacions que ofereix l’autoficció i, en canvi, potser no hem donat la importància que es mereix a la confessió de...
“El món on he acabat vivint”. És una frase que queda. Una frase que fa arrufar les celles, que ressona al cap desagradablement, que fins i tot fa mal al cor. Què vol dir, el...