Hotel Insomni

Publicat per Pere Calonge • 19 d'octubre de 2022

Charles Simic
Hotel Insomni
Traducció de Marta Pera
Edicions del Buc, la Pobla de Farnals, 2022

Insomni, ets com una casa de préstecs
que tanca tard
en un carrer de negocis fallits

Charles Simic —ho ha escrit en més d’una ocasió— és insomne. Assegura que ho ha sigut pràcticament sempre, i que la nit és el moment en què la seua ment està més activa. Si escriu poesia, diu, és perquè li resulta impossible agafar el son a les nits. Els insomnes com Simic saben que allò que es pot veure a la llum del dia és només una part de la realitat. Per això, en els poemes d’Hotel Insomni —publicat originalment el 1992— hi ha sovint una atmosfera de misteri i d’inquietud que plana sobre situacions aparentment banals i conegudes. Simic busca de problematitzar aquest simulacre de realitat, i amb aquest objectiu introdueix l’indici, la insinuació o el presagi en poemes d’aparença realista, que ofereixen escenes ordinàries i quotidianes. Paisatges familiars, en la majoria dels casos: escenes íntimes en habitacions tancades; o urbanes, en racons foscos de carrers solitaris. Els versos d’Hotel Insomni estan habitats per indigents, pastors peruans, una aranya amb cara de Crist, déus que s’emproven disfresses a la cuina d’un restaurant fosc, Èdip, Hamlet, Ícar, un gos de sis potes, una vident adorable de cames llargues o un poeta mort. I s’ubiquen en un paisatge de cementeris, aparadors tènuement il·luminats amb els maniquins somrients, una finestra que dona a una paret, funeràries, habitacions d’hotel buides amb televisors encesos, parets esquerdades, vidres trencats o ruïnes.

De vegades, hi flota un aire d’amenaça, una presència inquietant, i el lector intueix una altra realitat oculta més enllà de l’aparença. En altres ocasions, en aquesta tranquil·litat aparent irromp algun element de distorsió; quan no l’absurd, directament. Una intromissió de flaixos surrealistes o d’imatges oníriques que es produeix, però, d’una manera asèptica, sense èmfasis ni estridències. Amb una naturalitat que, en principi, no esperaríem. Aquest paisatge de realisme equívoc, carregat d’una aura sinistra i sovint amenaçadora, el trobàvem ja en Mestre de disfresses, l’altre poemari de Simic que podem llegir en català —també en traducció de Marta Pera. Així com el llenguatge despullat i directe, d’aparença simple i propera: una poesia essencial i sense solemnitats. Tanmateix, si hi ha una altra qualitat que destaca en Hotel Insomni és la d’una certa comicitat, un aire bufonesc; amb una veu poètica que ens parla amb un somriure sorneguer als llavis. Tot i que en altres ocasions es tracta més aviat d’una ironia desencantada o d’una incredulitat càustica. El lector, en qualsevol cas, mai no sap cap a on el portarà el poema: si el farà caure del costat de la tendresa o, pel contrari, del de la paròdia. El fet és que l’autor hi conjuga versos de tonalitats ombrívoles amb un to juganer i entremaliat que quasi sempre acaba per surar i fer-se evident. És capaç de combinar —sense límits clars— la tragèdia i la comèdia, el porc i l’àngel: “Un porc i un àngel, necessito. / El porc que fiqui el morro a la galleda de la brossa, / l’àngel que li grati l’esquena / i li digui cosetes a l’orella”.

Si el paisatge dels poemes d’Hotel Insomni és ordinari i quotidià, la forma és neta i cisellada, amb versos transparents i accessibles, i preferència per les formes breus. Fins i tot les composicions un poc més extenses són, en realitat, recull de fragments, de miniatures amb una certa autonomia. Una senzillesa aparent que sembla ocultar, en canvi, una qualitat màgica o mítica, la capacitat d’accedir als secrets d’un món inconcebible i ominós. Uns poemes que busquen de situar el lector en aquell punt exacte on no pot estar segur de res, fer-lo dubtar de l’aparença, sentir la presència inconcreta d’alguna cosa més. Potser és el mateix punt exacte on es toquen el somni i la vigília, les dues classes de mirada —com en va escriure Seamus Heaney— que el poeta recomana i adopta amb tanta freqüència: mirar amb els ulls oberts i mirar amb els ull tancats. El lloc de l’insomne. Després de llegir-ne els versos, en qualsevol cas, és difícil dormir com abans.