Entre la memòria íntima i el retrat generacional
El punt de partida d’Una noia a la ciutat és el record de l’arribada d’una Mercè Ibarz de dèsset anys a la Barcelona de l’any 1971 per a estudiar a la universitat. Tanmateix, el veritable...
Anagrama
Ian McEwan i les fantasies de la memòria
Amb la perspectiva que atorguen els anys, Ian McEwan reconeix que quan decidí convertir-se en escriptor en la dècada dels setanta intentà alliberar-se dels manaments de la novel·la anglesa clàssica, una tradició que considerava com...
Les criatures solitàries i introvertides d’Imma Monsó
Sovint els habitants dels llibres d’Imma Monsó són éssers solitaris i introvertits, lectors empedreïts amb una certa inclinació a la misantropia, capaços de recitar de memòria capítols sencers d’algunes obres; en contrast amb la malaptesa...
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres
Irene Solà, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Anagrama, Barcelona, 2023
Susan Sontag, conquestes i rendicions
Addicta a constants aparicions públiques, entre conferències i nombroses entrevistes confessava —febril i contrariada— que li agradaria dedicar més temps a escriure una novel·la, «però m’ho impedeix açò de ser Susan Sontag». Continuadora de l’estirp...
Un pinyol d’estranyesa
Té rareses, la vida. Interrogants que mai no es resolen. Cavalquem a lloms de preguntes sense resposta. D’incertesa en incertesa, travessem les portes que han de quedar mal tancades. Qui som, d’on venim, què fem...