Virginia Woolf i el lector comú
En una entrada de juliol de 1922 del seu Diari, Virginia Woolf escriu: “Personalment no tinc cap dubte que (a 40 anys) he trobat la manera de dir les coses amb la meva pròpia veu,...
Els llibres i els dies
MacNeice, el poeta que s‘enyorava dels trens
Apuntava Jaime Gil de Biedma —amb bon criteri i mordacitat— que quan un poeta examina l’obra d’un altre poeta el que tracta de desentranyar, en el fons, és l’ideari i els reptes d’on naixen els...
Stephen Dixon, l’home de les mil veus
«…I, vaja, està bé tenir-ne la il·lusió, si no podem tenir la realitat». Aquesta idea, no del tot original, és un dels eixos sobre els quals giren les narracions de Stephen Dixon (Nova York, 1936...
Parlar al pare
Entre vosaltres i jo vaig anar posant, maó rere maó, paraules desconegudes. Es tractava de desclassar-me a còpia de llegir i escriure, però el que no esperava era que, a través d’aquell exercici, prendria consciència...
Contra el soroll del món
Hi ha una aparent contradicció en l’essència de la poesia de Maria Josep Escrivà. En uns poemes que, d’una banda, dibuixen un món hostil de què cal refugiar-se —i aquest seria precisament un dels papers...
En els confins de Jack London
Afortunadament per als lectors, els vaticinis més funestos i lúgubres sobre el destí de la literatura mai s’han acomplit. Davant de teories que certifiquen cada cert temps —com un ritual funerari— l’esgotament de les vetes...
Saki o el triomf dels animals
«Era tardor a Londres, aquella agradable estació entre la inclemència de l’hivern i les desil·lusions de l’estiu; una estació de fiar en què la gent compra bulbs i es registra per anar a votar…». Aquest...
La tendresa i la crueltat
Potser sense adonar-se’n, l’escriptora esborra els records de la guerra mitjançant la creació d’uns personatges sense nom i sense memòria, però amb una ferida prou gran com per portar gravat el dolor més profund en...