Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Dino BuzzatiEl secret del Bosc VellTraducció de David Nel·loMales Herbes, Barcelona, 2020 Un relat fantàstic amb característiques del conte infantil, de la faula o del conte moral: això és El secret del Bosc Vell, la segona...
Té rareses, la vida. Interrogants que mai no es resolen. Cavalquem a lloms de preguntes sense resposta. D’incertesa en incertesa, travessem les portes que han de quedar mal tancades. Qui som, d’on venim, què fem...
Françoise SaganBon dia, tristesaTraducció de Josep Maria PintoViena Edicions, Barcelona, 2020 Pràcticament en els mateixos anys que la narrativa francesa s’endinsava en les contorsions de l’existencialisme i en el replegament experimentalista i marsupial del nouveau roman,...
La violació massiva de dones de totes les edats perpetrada pels soldats russos durant la presa de Berlín i l’alliberament del país en 1945 —un tabú en la societat alemanya fins fa relativament poc— és un...
Empar MolinerÉs que abans no érem aixíColumna, Barcelona, 2020 Hi ha en «El pregon», el tercer relat d’És que abans no érem així, un besllum d’humanitat quan la protagonista recorda que «Li agrada, des de...
En la narrativa de Joan Benesiu els personatges no poden deixar de fugir —aclaparats— mentre busquen alguna resposta que done sentit a un passat que perceben, particularment, com una espècie de condemna. Si Danilo Kis...
Núria CadenesGuillemAmsterdam, Barcelona, 2020 Tres tons de blau en horitzontal i un blanc trencat a dalt. Després, la filferrada. (…) Al començament va intentar d’imaginar-s’hi el mar, una línia de muntanyes difuminades, el cel i...
Una de les anècdotes més famoses i malèvoles entre els poetes de totes les èpoques és probablement la que explica Thomas de Quincey sobre William Wordsworth quan una vesprada, a l’hora del té, aquest tallà...