Paul Valéry
Monsieur Teste
Traducció de Marta Marfany
Editorial Flâneur, Barcelona, 2022

Paul Valéry és sobretot poeta, malgrat que la seua obra en vers és escassa si se la compara amb la quantitat de textos que va dedicar a pensar sobre la funció i la naturalesa de la poesia. És poeta fins i tot quan es dedica a l’especulació filosòfica, com és el cas dels textos reunits en Monsieur Teste, una obra fonamental per entendre el pensament de l’autor francés. Ja ens hem referit en una altra ocasió a les paraules que Borges va escriure sobre la importància del pensament en Valéry: “Los hechos, para él, sólo valen como estimulantes del pensamiento: el pensamiento, para él, sólo vale en cuanto lo podemos observar; la observación de esa observación también le interesa”. I el fet és que sota el títol genèric de Monsieur Teste s’aplega un conjunt de textos diversos que l’autor va anar elaborant durant trenta-cinc anys (entre 1896 i 1929), amb l’objectiu de crear un “personatge de fantasia” i convertir-lo en camp d’estudi del funcionament de l’intel·lecte i de la seua força creadora. Del pensament lliure i hipotèticament pur, que no es troba condicionat. Una sèrie d’escrits destinats a construir un ésser estrany, marginal i independent. Allunyat de normes socials o morals; difícil, inversemblant i polièdric.

Edmond Teste, el personatge en qüestió, és un ideal: l’intel·lectual perfecte a què Valéry voldria assemblar-se. L’intel·lectual pur que es consagra al pensament en silenci, allunyat de tot i de tots; a l’anàlisi del seu propi procés mental. L’autor hi juga amb l’ambigüitat de la doble accepció del nom —que és “cap” i és “testimoni” alhora— per bastir un mite, producte de la paraula; la imatge de l’intel·lectual que no pot existir, la imatge de l’intel·lecte mateix. Una imatge, però, que alhora és un desdoblament de la seua consciència: un alter ego, un heterònim o un interlocutor. La personificació del desig de saber, de l’anhel de lucidesa i de consciència. Una hipòtesi sobre els límits del pensament. Una quimera. Per explorar la consciència, en definitiva, Paul Valéry inventa Monsieur Teste: un personatge que és pura consciència.

En aquest cervell estrany, on la filosofia té poc crèdit, on el llenguatge sempre és sota sospita, gairebé no hi ha cap pensament que no s’acompanyi de la sensació que és provisional.

L’autor enceta el cicle el 1896, quan només té vint-i-cinc anys, amb la publicació de La Soirée avec Monsieur Teste, un primer escrit en què ja trobem la idea de crear un sistema estètic que situe l’intel·lecte en el centre absolut —i que comença amb una declaració d’intencions que ha fet certa fortuna literària: “L’estupidesa no és el meu fort”. És la primera peça d’una sèrie que anirà fent créixer els anys posteriors fins que prendrà la forma amb què el coneixem en l’actualitat. En aquell moment, Valéry s’ha allunyat de la poesia en concret i de la literatura en general, i ha adreçat la mirada cap a l’intel·lecte: “Teste va ser engendrat […] durant un període d’embriaguesa de la meva voluntat i entre estranys excessos de consciència. Jo patia el mal agut de la precisió. Tendia al límit del desig insensat per comprendre i buscava els punts crítics de la meva capacitat d’atenció”, escriu en el “Prefaci”.

Els escrits que es recullen sota el títol de Monsieur Teste combinen reflexió, preguntes, diàleg i divagacions. Brillants, lluminosos i fins i tot provocadors, la majoria. Però puntejats també de tant en tant per moments espessos i hermètics, per fragments pastosos d’especulació onanista. Uns textos en què es mesclen les tipologies i fins i tot les veus: entre les primeres, l’assaig filosòfic, la carta, l’aforisme o la poesia, per exemple; entre les segones, la veu del mateix Edmond Teste, la de Madame Émile Teste, o la d’un interlocutor/admirador anònim que tindrem la temptació d’associar a Valéry. Això serveix també l’autor per presentar el personatge des de diversos punts de vista, i oposar la ment pura que representa Teste a la forma de coneixement dels intel·lectuals a l’ús —representada per l’interlocutor anònim—, d’una banda, i a la que està contaminada per la sensibilitat —que encarnaria Madame Teste—, d’una altra.