Virginia Woolf i el lector comú
En una entrada de juliol de 1922 del seu Diari, Virginia Woolf escriu: “Personalment no tinc cap dubte que (a 40 anys) he trobat la manera de dir les coses amb la meva pròpia veu,...
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres
Irene Solà, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Anagrama, Barcelona, 2023
MacNeice, el poeta que s‘enyorava dels trens
Apuntava Jaime Gil de Biedma —amb bon criteri i mordacitat— que quan un poeta examina l’obra d’un altre poeta el que tracta de desentranyar, en el fons, és l’ideari i els reptes d’on naixen els...
Una història és una pedra llançada al riu
Mònica Batet, Una història és una pedra llançada al riu. Angle Editorial, Barcelona, 2023
Stephen Dixon, l’home de les mil veus
«…I, vaja, està bé tenir-ne la il·lusió, si no podem tenir la realitat». Aquesta idea, no del tot original, és un dels eixos sobre els quals giren les narracions de Stephen Dixon (Nova York, 1936...
El fill del perruquer
Gerbrand Bakker, El fill del perruquer. Traducció de Maria Rosich. Raig Verd, Barcelona, 2023
Parlar al pare
Entre vosaltres i jo vaig anar posant, maó rere maó, paraules desconegudes. Es tractava de desclassar-me a còpia de llegir i escriure, però el que no esperava era que, a través d’aquell exercici, prendria consciència...
Pedra, paper, estisores
Maksim Óssipov, Pedra, paper, estisores. Traducció d’Arnau Barios. Club Editor, Barcelona, 2022