Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Probablement, una de les coses més difícils d’aconseguir en una narració siga allò tan eteri que solem anomenar to i que és, en els llibres, com l’encant en les persones, «no gaire important, però sense...
Peter Stamm, Marcia de Vermont. Traducció de Marina Bornas. Quaderns Crema, Barcelona, 2020
Vaig pujar a la teulada del cobert de les eines i em vaig tirar daltabaix. Vaig caure de quatre grapes. I tota aquella nit, que era de lluna, la vaig passar tirant-me de dalt del...
Raül Garrigasait, Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder. Ara Llibres, Barcelona, 2020
Els homes en la situació d’Arvid Jansen saben llegir els senyals de la manera com la seua dona canta les cançons de The Smiths. De les llàgrimes quan coreja amb Morrissey to die by your side is such a...
Quan Clarice Lispector passà per Egipte l’any 1946, reconegué que mirà cara a cara l’Esfinx sense poder-la desxifrar, “ara bé, tampoc ella no pogué endevinar res de mi.” Empresonada en una aurèola permanent de cripticisme...
Martine Audet, El meu cap és fort allà on l’altra dansa. Traducció d’Antoni Clapés. Cafè Central / Eumo Editorial, Vic, 2020
