Portada

Enric Iborra
Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal
Viena Edicions, Barcelona, 2013

Quan Ulisses arriba a Ítaca després del seu llarg viatge cau rendit en un son profund. La seua renúncia a la immortalitat, l’estima per la vida que mostra durant el seu periple, esdevé finalment una paradoxa formidable de què parlaran segles més tard poetes com ara Carles Riba. L’heroi, que ha sobreviscut a tots els perills gràcies a l’astúcia i a la seua vigilància, fa el darrer pas de mar adormit: un símbol, una metàfora exacta i suggeridora. Ulisses vol tornar a la seua terra per damunt de tot perquè s’estima la dona i el fill, els seus amics. Però és precisament allò que més vol el que més li ha de costar. El seu son dolç i final ens revela la dificultat que suposa recuperar allò perdut quan també s’ha dissipat tota esperança. És aquesta imatge concreta de l’home generós que ja no espera res mentre dorm quan torna a la seua pàtria antiga la que ha servit de títol a l’obra d’Enric Iborra, un dietari escolar, un excel·lent llibre de professor.
Des de la curiositat del primer dia de classe fins a mitjans de juny, l’autor traspassa al paper totes les notes preses al seu blog, La serp blanca, que havia nascut amb la finalitat de ser un quadern de notes, un suport virtual per als seus alumnes de l’assignatura de literatura universal del curs 2010-2011 a l’IES Lluís Vives de València. Sis són les obres en què es concentra el temari: Èdip rei, l’Infern de Dant, Hamlet, Madame Bovary, Les flors del mal i La metamorfosi de Kafka.
Recórrer el camí que va de la pantalla al manual, dels orígens de la literatura occidental (arranca amb “les literatures de l’antiguitat”, la Bíblia, reflexions sobre l’Odissea) a la novel·la del segle XX, intentar descabdellar la madeixa de les obres conegudes i triades com les més representatives dels períodes més importants de la història de la lletra dura comporta una actitud perplexa que no s’està de posar en dubte tant els conceptes com les etiquetes que el temps i les plomes dels estudiosos s’han ocupat d’elaborar. Si bé és veritat que Iborra comparteix els seus dubtes al llarg de les pàgines d’aquest llibre que no es fa en absolut indigerible, també és cert que el mestre comparteix amb el lector els seus coneixements literaris, i la seua destresa i intel·ligència amb l’ofici de lector, heretat en bona mesura de son pare, Josep Iborra, a qui l’autor cita sovint en el seu text.
I sorprén que el seu siga un itinerari personal que recorre alguns dels àmbits de la crítica literària que coneix de primera mà: l’acompanya ben sovint el berlinès d’origen jueu Erich Auerbach i el seu ja clàssic Mimesi redactat en l’exili a Istanbul entre 1942 i 1945, obra que Iborra qualifica com un text fonamental de la crítica literària, un assaig indispensable; i Carles Miralles, Borges, el francès Sainte Beuve, Erich Heller, Stanley Corngold, Lionel Trilling, el Great Books de David Denby, Homer to Joyce de Wallace Gray, etc.
Parlar de l’experiència pròpia com a lector –i tants llibres com ha llegit!–, explicar la feina d’ensenyar literatura, confessar vicis i dèries amagats com el gust de fer llistes de lectures, realitzades o per realitzar, com i quant s’ha de llegir, què suposa anar de llibreries per València, aquestes són algunes de les lliçons del mestre Iborra des del seu llibre de llibres. Són paraules que els adolescents, i no només, agrairan tota la vida. Un son profund, la lectura, allò que més volem i més ens costa. La literatura.

També et pot interessar: