Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Lúcid i insolent, militant d’un cinisme insidiós, Jules Renard no deixava d’apuntar ritualment en el seu diari que se sentia amenaçat pel possible fracàs com a escriptor, fins que arriba un moment en què s’autodefineix...
Ja ho apuntava Laia Malo fa unes quantes setmanes, a propòsit del fenomen turístic a Palma, i recomanava, de passada, la lectura del llibre que ara ressenyem. Fenòmens de masses socials com el turisme, que...
G. K. Chesterton, Els arbres de l’orgull. Traducció d’Anna Llisterri. Edicions del Cràter, Barcelona, 2022
En la seua autobiografia, Edith Wharton conta que als onze anys intentà escriure una novel·la que començava així: “Ah, com està, senyora Brown? Si arribe a saber que vosté vindria, hauria ordenat un poc el...
Un dels trets que sovint s’agraeix als bons autors és que trenquen, amb facilitat inusitada, alguns dels preceptes que se solen recomanar en les acadèmies i en els tallers d’escriptura. Colette, per exemple, de tant...
