Stephen Dixon, l’home de les mil veus
«…I, vaja, està bé tenir-ne la il·lusió, si no podem tenir la realitat». Aquesta idea, no del tot original, és un dels eixos sobre els quals giren les narracions de Stephen Dixon (Nova York, 1936...
Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
«…I, vaja, està bé tenir-ne la il·lusió, si no podem tenir la realitat». Aquesta idea, no del tot original, és un dels eixos sobre els quals giren les narracions de Stephen Dixon (Nova York, 1936...
Maksim Óssipov, Pedra, paper, estisores. Traducció d’Arnau Barios. Club Editor, Barcelona, 2022
Afortunadament per als lectors, els vaticinis més funestos i lúgubres sobre el destí de la literatura mai s’han acomplit. Davant de teories que certifiquen cada cert temps —com un ritual funerari— l’esgotament de les vetes...
«Era tardor a Londres, aquella agradable estació entre la inclemència de l’hivern i les desil·lusions de l’estiu; una estació de fiar en què la gent compra bulbs i es registra per anar a votar…». Aquest...
Potser sense adonar-se’n, l’escriptora esborra els records de la guerra mitjançant la creació d’uns personatges sense nom i sense memòria, però amb una ferida prou gran com per portar gravat el dolor més profund en...
Lev Tolstoi, Felicitat conjugal. Traducció d’Arnau Barios. Viena, Barcelona, 2022
Així com sempre ens ha agradat imaginar ucronies, amb resolucions alternatives de batalles i d’episodis polítics transcendentals de la història, també amb la literatura se’ns presenten de vegades altres opcions, vies descartades que desafien la...
Si en alguna cosa coincideixen els comentaristes de Herbert George Wells (Bromley, 1866 – Londres, 1946) és en la bondat del cor del que és considerat uns dels pares de la ciència-ficció moderna. Chesterton, sense...