Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Si el món acabara, si tothom perdera el que és seu, una conversa quedaria intacta en recuperar-hi les pertinences: les paraules còmplices i la celebració vital de dos éssers que caminen junts. Les lúcides paraules...
Petros Màrkaris, El frau és el futur. Traducció de Joaquim Gestí. Edicions 62, Barcelona, 2026
Explica Martin Amis en el seu llibre de memòries Des de dins que igual que el populisme s’ha incrustat en la política i esguita tota mena de debats, aquest corrent també ha acabat per assaltar...
La vida de Leonardo Sciascia pràcticament està emmarcada entre l’assassinat de Matteotti i el segrest i el descobriment del cadàver d’Aldo Moro en el maleter d’un Renault 4. La violència indiscriminada—política i social—, el xantatge...
Probablement, una de les coses més difícils d’aconseguir en una narració siga allò tan eteri que solem anomenar to i que és, en els llibres, com l’encant en les persones, «no gaire important, però sense...
Encara li tremola la mà quan tecleja, confessa Najat El Hachmi, tota una senyora escriptora a la Catalunya del segle XXI, quan aborda temes relacionats amb l’origen, amb «la meva condició de filla de família...
Éric Vuillard L’ordre del dia Traducció de Jordi Martín Lloret Premi Goncourt 2017 Edicions 62, Barcelona, 2018 Hi ha, en el capítol cinc, una escena que concentra el que Éric Vuillard (Lió, 1968) ha fet...
Amb posat desafiant, J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) rep el lector amb una frase del Quixot: «Algunos dicen: Nunca segundas partes fueron buenas»; tanmateix, potser precisament perquè els individus d’aquestes pàgines ja comparteixen...