Sylvia Plath, entre l’eufòria i el fatalisme
En algun moment de 1957, Sylvia Plath anota al seu diari: “He d’escriure. Però escric massa sovint sobre el fet de no tenir idees per escriure”. Una frase breu, però que condensa de manera ben...
Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
En algun moment de 1957, Sylvia Plath anota al seu diari: “He d’escriure. Però escric massa sovint sobre el fet de no tenir idees per escriure”. Una frase breu, però que condensa de manera ben...
Apunta amb encert Richard Ellmann que la vida d’un artista, i particularment la de James Joyce, es diferencia de l’existència d’altres persones en què els esdeveniments es transformen en recursos artístics des del mateix moment...
La porta comença com una confessió: algú ha matat l’Emerenc i vol explicar-ne els fets. No ha sigut cap assassinat, al contrari, la intenció de la penitent fou salvar la vida de l’altra, però com...
Hi ha una veu que afirma —rotunda— que ho deixa, que n’està fastiguejada, que mai més no hi tornarà. Una altra, en canvi, l’adverteix que és inútil voler-ne fugir, que un no pot abandonar el...
En Els canons d’agost —un dels millors estudis sobre els dies previs a l’inici de la Primera Guerra Mundial— Barbara W. Tuchman reconstrueix l’intercanvi d’amenaces i ultimàtums entre els països implicats, a més dels intents...
Rere l’humor fibrós de Janet Malcolm, herència de «la perillosa comicitat a què es presta la llengua txeca» i d’uns progenitors que es mostraren sempre a favor de la diversió i que li transmeteren que...
En aquella pel·lícula de Michael Haneke, “Amor”, que protagonitzaven Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Rivas, i que representaven un matrimoni francés octogenari amant de la música clàssica, el dilema es presenta quan la dona queda hemiplègica...
És probable que Sebastian Barry siga un dels grans novel·listes contemporanis. Un novel·lista a la manera clàssica, la d’aquells que no amaguen que el seu relat és fruit de la imaginació: sense egotismes, autoficcions ni...