La vida fa por
L’ocell domèstic ho passa malament quan ha de fer ruta, perquè aleshores coincideix amb altres ocells, i de tot tipus; també salvatges i rapinyaires. La bondat i la maldat, llavors, esdevenen difícils de destriar: els...
Els llibres i els dies
Jules Renard, l’esclau del mot precís
Sempre existirà la temptació d’establir fórmules predictives i regles categòriques —amb terminologia pseudocientífica— per a abordar la creació literària, però per sort mai no sabrem quin és el camí que cal seguir per a l’elaboració...
El Berlín suburbial i frenètic d’Alfred Döblin
Deia Hermann Kesten que Alfred Döblin (1878-1957) no s’esforçava gens per no semblar mal educat i que mai no deixava escapar l’oportunitat de crear-se enemics: «La urbanitat de Thomas Mann li era tan aliena com...
La metamorfosi
Manuel Vicent recorda en un dels seus «Daguerrotipos» que quan Gertrude Stein va veure el retrat que li havia fet Picasso en aquell París desmelenat dels anys vint, va assegurar que aquella dona del quadre...
La història de la infàmia segons Danilo Kiš
El relat que segueix, nascut de la sospita i la incertesa, té l’única desgràcia (que alguns anomenen sort) de ser veritable Així s’inicia el primer dels set relats que integren Una tomba per a Boris...
Sí, la vida pot ser trista
Advertia Sigmund Freud que, ben sovint, el biògraf es veu obligat a la mentida, al secretisme, a la hipocresia i a la idealització, fins i tot ha de saber amagar la seua incomprensió, ja que...
Houellebecq, França i els musulmans
Així com Ian McEwan aconsegueix que els personatges de les seues novel·les, per molt canalles que siguen, caiguen bé al lector —el Michael Beard de Solar, per exemple, és un físic vingut a menys que...
L’herència de Chirbes al sofà
Hi ha ocasions en què l’obra d’un autor ens cau a les mans i s’hi queda per sempre. La descoberta de la narrativa de Rafael Chirbes és un fet que es grava amb força a...