Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Quan es va suïcidar el 1963, Sylvia Plath únicament havia publicat un poemari, The Colossus and other poems (1960), i la novel·la La campana de vidre (1963), aquesta última sota el pseudònim de Victoria Lucas. El motiu principal de...
Ens enlluernem amb l’atractiu que desprenen etiquetes i corrents literaris, explorem els límits i les radiacions que ofereix l’autoficció i, en canvi, potser no hem donat la importància que es mereix a la confessió de...
Encara li tremola la mà quan tecleja, confessa Najat El Hachmi, tota una senyora escriptora a la Catalunya del segle XXI, quan aborda temes relacionats amb l’origen, amb «la meva condició de filla de família...
“El món on he acabat vivint”. És una frase que queda. Una frase que fa arrufar les celles, que ressona al cap desagradablement, que fins i tot fa mal al cor. Què vol dir, el...
Refer la vida, quina expressió… Si hi ha una cosa que no es pot refer, una cosa que no es pot tornar a començar, és ben bé la vida L’escriptura com una obligació moral, cap...
En una entrevista amb Philip Roth, un fervorós i combatiu Milan Kundera afirmava que, contràriament als discursos apocalíptics que alerten sobre l’esgotament de la novel·la, existeix una immensa llibertat latent —infinites vies d’exploració— dins d’aquest...
Resulta curiós com l’Autobiografia d’Alice B. Toklas (1933) diu ben poc de Toklas, de fet, la protagonista absoluta n’és Gertrude Stein, que va recórrer a l’estratagema de donar veu a qui fou la seua parella...
Hi ha llibres que travessen la frontera dels gèneres, estranyes peces literàries a cavall entre la narrativa de ficció i el dietarisme íntim, l’autobiografia de la raó i de les emocions, l’assaig d’idees i sentiments,...