Èsquil no va conéixer res de semblant
La violació massiva de dones de totes les edats perpetrada pels soldats russos durant la presa de Berlín i l’alliberament del país en 1945 —un tabú en la societat alemanya fins fa relativament poc— és un...
Els llibres i els dies
Fronteres i punts de fuga
En la narrativa de Joan Benesiu els personatges no poden deixar de fugir —aclaparats— mentre busquen alguna resposta que done sentit a un passat que perceben, particularment, com una espècie de condemna. Si Danilo Kis...
Meditacions d’un caminant solitari
Una de les anècdotes més famoses i malèvoles entre els poetes de totes les èpoques és probablement la que explica Thomas de Quincey sobre William Wordsworth quan una vesprada, a l’hora del té, aquest tallà...
Vull pintar, res més
Fa unes setmanes, quan començava a llegir aquest llibre, vaig prendre la decisió d’entrar de nou en un món que no m’era desconegut: la mirada d’una dona intel·ligent i la seua prosa colpidora. Per això,...
Escriure contra el temps
Una de les grans qüestions que poden fer avançar l’autoconeixement és la possibilitat, o no, de determinar com, a cada edat de l’existència, ens representem el passat. El pas del temps, els llocs d’una vida,...
Des de la finestra de Kafka
Al llarg de quaranta anys a Buenos Aires, Bioy Casares i Borges soparen junts pràcticament cada nit, una complicitat festiva que es convertí —sobretot— en un repàs lluminós, desacomplexat i provocatiu de la història de...
Amos Oz o el contrari de la misantropia
En juny de 2018, Amos Oz signava unes línies d’agraïment a la Fundació Farash de Rochester per la beca que li havia permès donar els últims retocs a ¿De qué está hecha una manzana?. Sis...
La vida pendent avall, sense aturador
En l’opera prima de Maria Climent, una novel·la avalada amb insistència per la informació mediàtica i les xarxes socials, potser esperàvem trobar el tancament d’un cercle que s’obria amb aquella altra troballa d’ara fa gairebé...