Janet Lewis
La dona d’en Martin Guerre
Traducció de Marta Pera Cucurell
Viena Edicions, Barcelona, 2014
Un dels punts forts de la novel·la de Janet Lewis (Chicago, 1899 – Palo Alto, Califòrnia, 1998), a més de la intriga que captiva —apuntalada sobre el lema «basada en fets reals»—, és la creació de personatges, sobretot de Bertrande de Rols, vertadera protagonista del llibre, a qui veiem evolucionar des de l’espantada xiqueta d’onze anys que passa la nit de noces a casa del pare del nuvi —som al sud de França a mitjan segle XVI— fins a la mestressa responsable i curosa de les tradicions que, abandonada durant anys pel marit, es fa càrrec del mas i de l’educació del fill quan moren els sogres: «Ja no tenia aquella magnífica sensació d’immortalitat que havia sentit abans de la mort dels pares d’en Martin. Ara la mort s’havia convertit més en una realitat que no pas en una possibilitat. La mort no era solament una cosa que podia passar, sinó que passava de debò». És precisament aquesta dona qui desencadena el procés judicial en què s’inspira l’obra quan denuncia l’individu que diu ser Martin Guerre i que, després de huit anys d’absència, ha ocupat el lloc de l’amo en la llar i en la família. De fet, el caràcter complex d’aquesta esposa piadosa, lleial i orgullosa de la nissaga amb què ha emparentat és imprescindible per a entendre l’acusació que fa en el tribunal de Rius i que mantindrà, malgrat les conseqüències, davant els jutges de Tolosa en la revisió del cas.
Bertrande de Rols, però també els retrats de Martin Guerre —«no bell, però sí distingit»— i el del sogre, autoritari i sempre alerta, que supervisa els de casa «com un rei homèric» i l’esbós d’un seguit de secundaris —com el mossèn o el soldat de Rochefort, el primer que, a banda de la muller, qüestiona la identitat de Martin Guerre—, juntament amb la recreació d’aquell món rural i aïllat del Pirineu, donen volum i consistència a una història que se sosté sobre el conflicte que tenalla la protagonista: acceptar un marit afectuós, treballador i bon pare que tothom reconeix com a Martin Guerre —però que sent que no és l’home amb què es casà— o delatar-lo, tot i que això supose la infelicitat i el deshonor per als Guerre i per a ella mateixa. Lewis, a una certa distància dels personatges i amb un estil net —amb alguna floritura en la primera part—, escrigué una impactant novel·la breu sobre la veritat, la moralitat i la impostura.
