Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Isaak BàbelHistòria del meu colomar i altres relatsTraducció de Miquel Cabal GuarroMinúscula, Barcelona, 2020 Després de reiterades contrarietats i negatives, l’investigador Vitali Chentalinski accedí als arxius del KGB per tal de resseguir els processos contra...
En la dècada dels anys vint, Joseph Roth anotava en una carta a Benno Reifenberg —responsable del suplement de cultura del Frankfurter Zeitung— que s’enyorava de París, que se sentia com un francés procedent de l’Europa...
Françoise SaganBon dia, tristesaTraducció de Josep Maria PintoViena Edicions, Barcelona, 2020 Pràcticament en els mateixos anys que la narrativa francesa s’endinsava en les contorsions de l’existencialisme i en el replegament experimentalista i marsupial del nouveau roman,...
En la narrativa de Joan Benesiu els personatges no poden deixar de fugir —aclaparats— mentre busquen alguna resposta que done sentit a un passat que perceben, particularment, com una espècie de condemna. Si Danilo Kis...
Vladimir NabokovSenyals i SímbolsTraducció de Marta NinGodall Edicions, Barcelona, 2019 Vladimir Nabokov era partidari de resoldre la pugna entre la memòria i la imaginació amb la vareta màgica de l’art. És per això que en...
Al llarg de quaranta anys a Buenos Aires, Bioy Casares i Borges soparen junts pràcticament cada nit, una complicitat festiva que es convertí —sobretot— en un repàs lluminós, desacomplexat i provocatiu de la història de...
Itamar OrlevBanditTraducció d’Eulàlia SariolaQuaderns Crema, Barcelona, 2019 Amb la nuesa i contundència habituals dels seus versos, Iehuda Amikhai confessava que, per tal de no oblidar, sentia que duia sempre —incorporada al rostre— la cara del...
Ens enlluernem amb l’atractiu que desprenen etiquetes i corrents literaris, explorem els límits i les radiacions que ofereix l’autoficció i, en canvi, potser no hem donat la importància que es mereix a la confessió de...