Portada

Tennessee Williams
Un tramvia anomenat Desig
Traducció de Joan Sellent
Adesiara, Martorell, 2018

Afirmava Tennessee Williams que calia deixar una certa part de misteri en el perfil dels personatges d’una obra, de la mateixa manera que en les persones reals queda una gran part de misteri sense desvelar. Que el dramaturg havia d’allunyar-se de conclusions massa fàcils i de definicions massa esquemàtiques “que fan que una obra de teatre sigui simplement això, una obra de teatre i prou, i no un esquer per capturar la veritat de l’experiència humana”. En Un tramvia anomenat Desig, probablement l’obra mestra de l’autor nord-americà, l’intent de capturar la veritat de l’experiència humana es construeix sobre tres personatges que només són esquemàtics en aparença, mentre en el fons oculten revolts obscurs i racons turbulents. Publicada originalment el 1947 —i guanyadora d’un Pulitzer el 1948— l’obra explica el conflicte que es genera quan Blanche DuBois arriba a la casa on s’han instal·lat la seua germana Stella i el seu cunyat Stanley Kowalski en un dels barris més pobres de Nova Orleans.

Blanche és el centre absolut de la història. D’entrada, el lector en sap ben poca cosa, més enllà de les poques dades que ella mateixa explica. Inestable i desequilibrada, fuig del món real i es refugia en un d’inventat en què ella és una dama refinada. Per això, en part, la prepotència, els deliris de grandesa i el menyspreu amb què tracta els altres: “Jo no vull realisme: vull màgia! […] Sí, sí, màgia! És el que intento oferir a la gent. Els ofereixo les coses disfressades. No els dic la veritat, sinó el que hauria de ser la veritat”. Un dels focus d’interés de l’obra rau en la manera com l’autor va despullant progressivament la vertadera història del personatge —que veu com s’ensorra la imatge que s’havia construït— i com afecten aquestes revelacions als que l’envolten. Perquè Blanche també és una dona amb l’estigma social del sexe, condemnada per fer el que no ha de fer una dona. El sexe com un intent desesperat de trobar refugi, de suplir carències: “El contrari de la mort és el desig”, afirma en un moment especialment revelador del text. Ella representa la decadència d’una família acomodada del sud que ho ha perdut pràcticament tot. Traumatitzada per un desengany amorós, desemparada i espantada, intenta ocultar-se sota la imatge de la gran dama que probablement mai no ha sigut, com les joies que llueix i que no són més que bijuteria. El cunyat, per contra, és el representant de la nova societat nord-americana, un obrer d’origen polonés, immigrant com pràcticament tot el veïnat, que l’autor dibuixa animalitzat, de maneres rudes i directes.

Williams hi posa al descobert les ombres de l’ànima humana. Les pretensions, les mancances i l’agitació d’uns personatges molt versemblants, vulnerables tots tres, malgrat la cuirassa que cadascú d’ells tria per provar de protegir-se. I ho fa amb una prosa d’alta volada, que uneix la poesia i la cruesa, el lirisme i el realisme. Un fet que es pot apreciar en tota l’obra, però que potser es fa més evident en unes acotacions que són molt més que simples instruccions escèniques o interpretatives. I així, sobre Blanche hi podem llegir que “hi ha alguna cosa en el seu posat insegur, així com en la seva roba blanca, que fa pensar en una papallona nocturna”. Sobre el fet que el centre de la vida de Stanley siguen les dones, s’hi parla de “l’orgull i el poder d’un gall de plomes opulentes enmig d’un galliner”. Una acotació que es refereix a Stella afirma que “de sobte la seva mirada es torna introspectiva, com si una veu interior l’hagués cridada pel nom”. I del personatge d’una infermera, que “té una veu enèrgica i monòtona com una campana d’incendis”. El desig és un dels temes de l’obra. El desig animal de Stanley, el desig submís de Stella, i sobretot el desig ocult de Blanche, el seu gran pecat. I, en companyia d’aquest, la solitud i l’exclusió, la violència latent en les relacions humanes, el desequilibri mental i els límits de la bogeria. L’experiència humana convertida en frustració: la que naix del xoc entre els somnis i la realitat.

També et pot interessar: