Això és el temps
La literatura no ha de servir necessàriament per a res, no ha de tenir una funció concreta. I, tanmateix, de vegades trobem textos literaris que funcionen, per exemple, d’exorcisme; bé per a l’autor, bé per...
Els llibres i els dies
Mapes i zones neutres
Conta Patrick Modiano en Un pedigrí que una vesprada, en eixir de classe quan tenia poc més de cinc anys, una camioneta l’atropellà i per curar-lo unes monges l’anestesiaren amb èter. A partir d’aquell moment,...
Bertolt Brecht, dels boscos negres a les ciutats d’asfalt
Tant Elias Canetti —que coincidí amb un Brecht de trenta anys en el Berlín de 1928— com Marcel Reich-Ranicki, que rememora una visita del dramaturg en 1952 a Varsòvia, conten que l’autor alemany semblava disfressat...
Un guió modest cap a la mort
Durant gairebé dos anys, l’autora d’Ivars anotava idees i sensacions en una llibreta, tot allò que la consciència de la proximitat de la mort li provocava. Aquest llibre no vol ser el seu llegat, una...
Una novel·la immoral
Fins no fa massa, Hjalmar Söderberg era un autor relativament poc llegit fora de les fronteres de Suècia. Per a la major part de lectors en català, per exemple, un perfecte desconegut fins que Adesiara...
En els dominis de Jane Austen
Davant el cànon literari de Vladimir Nabokov —tan hermètic i emmurallat—, Edmund Wilson se serví del seu posat més seductor i de les armes del bon crític per convéncer el seu amic que Jane Austen...
Traços de Sylvia Plath
Hi ha, en la introducció de Frieda Hughes a aquests dibuixos de Sylvia Plath, una espècie de reconciliació amb els pares, la veu de la filla plana dignament, amb estima i admiració, per damunt de...
La merda escrita no put
Que el lector o lectora no argentins no siguen essencialment aptes per a rebre aquest impacte fet lletra és un fenomen fàcil d’entendre. Probablement, només en unes determinades circumstàcies, dins només d’unes coordenades espaciotemporals concretes,...