Charles Arrowby i l’art de l’escena
L’art és una mentida per provar de consolar-nos, mentre la vida s’entossudeix a contradir els finals feliços. Però volem creure i creiem, perquè en el fons ens és molt més fàcil que no creure. La...
Els llibres i els dies
La troica alada de Nikolai Gógol
Amb indignació i estupor, el crític Belinski alçava la veu en la famosa Carta a Gógol (1847) per a advertir que Rússia no necessitava ni sermons ni pregàries, sinó despertar la dignitat humana en el...
Virginia Woolf, insània i creació
Conta Quentin Bell —fill de Vanessa, germana de l’autora— que la hipersensibilitat de Virginia Woolf a les crítiques tenia a veure amb el fet que les seues novel·les estigueren molt a prop de les seues...
Els batecs del temps
Quan llegim aquest assaig del professor Enric Balaguer, el passat se’ns fa present. El que guardem dins el nostre bagatge d’estudiants de les humanitats. És com si estiguérem de nou asseguts a les grades de...
Guillem Simó, llums i ombres
En aquest sentit és comprensible la resistència de la família a permetre la publicació d’escrits personals del difunt, que no pot vetllar ja pel seu dret al secret o a la confidència” (En aquesta part...
Malcolm Lowry, les veus del mescal
No deixa de causar una certa commoció que gran part dels anhels, somnis i inquietuds de John Cheever acabaren ritualment —i amb obstinació— camí del moble bar. Alguns dels millors contes sobre la classe mitjana...
L’univers sinistre i enginyós de Roald Dahl
A pesar de la fama pels finals sorprenents, uns contes macabres amb incursions —contingudes— en la fantasia, el cert és que Katina, un dels pocs títols amb rerefons explícitament biogràfic, resplendeix entre la resta; en...
Les enraonies i la despossessió
A la platja escocesa de Saint Cyrus hi ha una taverna abandonada de fa temps. Diuen les veus oriündes que la regentava un home mig boig, víctima d’atacs depressius freqüents, que en una ocasió es...