Isaac Bashevis Singer
Keile la Pèl-roja
Traducció d’Eulàlia Sariola i Mayol
Quaderns Crema, Barcelona, 2023

Per molt variats que siguen els temes, sembla com si pràcticament tots els personatges i els conflictes de la narrativa d’Isaac Bashevis Singer hagueren sorgit del carrer Krochmalna del barri jueu de Varsòvia. En aquest espai minúscul on visqué l’autor s’amuntegaven botigues, edificis ennegrits, tavernes i centres per a l’ensenyament religiós amb un moviment incessant de venedors ambulants, desvagats i jueus pietosos. I alhora, a aquesta cridòria estrident i confusa, s’hi sumaven també discussions enardides entre socialistes i comunistes que somiaven a encapçalar la revolució, sionistes i anarquistes bregosos, a més de gent humil que tan sols esperava una oportunitat per a escapar de la misèria i emigrar a Amèrica. En les seues memòries Amor i exili I. B. Singer dibuixa tot aquest corrent humà —bulliciós i magmàtic— de les primeres dècades del segle XX, on es barrejaven també traficants i extorsionadors, delinqüents ocasionals i pinxos patibularis que entraven i eixien ritualment de la presó, tots ells clients habituals de prostíbuls i caus sòrdids de jocs i d’apostes. Però tal com remarca l’autor, aquest món violent i degradat no apareixia mai en la literatura ídix, centrada en arguments arcaics i clixés romàntics. Des de ben prompte I. B. Singer es proposà incorporar aquest batec subterrani i crapulós als seus llibres, si de cas amb una premissa que mai abandonà: l’estil de les seues novel·les no havia de ser captiu de l’originalitat rupturista ni de la manipulació extrema del llenguatge dels avantguardistes, sinó que el propòsit era reflectir les lluites ancestrals entre hòmens i dones, les enfurides batalles sentimentals que sentia de menut al despatx de son pare i que traslladà —com un tresor que s’havia de preservar— a relats com els d’A la llar d’un rabí, una estampa que més endavant seria esborrada amb una crueltat sense precedents.

Aquesta efervescència anterior a la Primera Guerra Mundial és el marc on se situa Keile la Pèl-roja, amb una protagonista —malparlada, jovial, espiritista i devota— que havia exercit la prostitució en la joventut i que ara, amb el seu marit Iarme, carterista o xantatgista segons el moment, pretenen dur una vida més serena i que respecte la legalitat. Però els seus anhels de reformar-se i d’oblidar l’etapa delictiva es veuran alterats en aparéixer Max el Coix —personatge fatxendós, nociu i intimidatori—, un proxeneta que havia aconseguit enriquir-se a Amèrica amb tota mena d’estafes i tripijocs. Amb l’habilitat d’un encantador de serps proposa al matrimoni uns negocis fraudulents i de guanys aparentment fàcils perquè puguen eixir de la pobresa que els ofega. Per un altre costat, Búnem és el fill d’un rabí que dubta —amb severa autoexigència— dels preceptes religiosos jueus que li han transmés en la seua família, i que busca en la filosofia i en l’art respostes per als seus innombrables dilemes morals. Així mateix, Búnem coneix la passió sexual amb Keile, i resta admirat de l’espontaneïtat i l’audàcia d’un ambient que ell ignorava absolutament. Encara que el protagonista de qui està enamorat és de Saltxe, una anarquista imperativa que també posa com a model per a pintors i escultors, i que s’exalta fàcilment amb discursos sobre la justícia social i la necessitat d’abolir les estrictes normes en què han viscut —sobretot els jueus russos i polonesos— des de feia generacions.

I. B. Singer és un narrador que trena amb patrons tradicionals els innombrables fils de les seues històries, amb retrats i diàlegs que sempre són deutors de la trama, sense artificis ni provatures experimentals. En aquest sentit, tal com s’esdevé en La família Moskat, algunes de les millors pàgines de l’autor són les que mostren la col·lisió entre una visió del món ancorada a la fidelitat mil·lenària als llibres sagrats i, com a contrast, la determinació d’explorar altres camins i d’enfrontar-se a la vida sense manaments ni restriccions religioses. Encara que Búnem se sent, en especial, indignat pel que considera la permissivitat de Déu amb el mal i el sofriment humà, i intenta mitigar les contradiccions que l’assetgen amb la lectura de Schopenhauer i Spinoza, fins que un ascetisme pessimista i anihilador s’apodera de la seua existència. Els remordiments per la desconfiança i la impugnació de les ensenyances divines, el desig obsessiu de distanciar-se dels seus avantpassats i el retorn turmentat a la fe són el motiu central des d’on creixen moltes narracions de Singer, ja que els seus protagonistes —com assumeix també el mateix autor— mantenen una pugna extenuant amb uns dogmes que havien acceptat amb abnegació. Al cap i a la fi, un combat angoixant amb les pròpies conviccions.

Per indecisions torturants —i per covardia— Búnem fuig a Amèrica amb Keile, i com és freqüent en el protagonista la majoria d’opcions venen imposades per la successió de circumstàncies adverses i no per decisions meditades. En arribar-hi descobreix de seguida —decebut— que tots els seus referents es veuen alterats, i Búnem percep que la vida a Nova York és molt diferent de la que conegué a Polònia, tant per les relacions amb noves amistats com pel fet que els jóvens jueus ja no demostren reverència ni fidelitat a les seues creences. A Varsòvia, en canvi, es valorava l’opinió dels vells i dels rabins mentre que als EUA tot es difumina a un ritme voraç. Keile i Búnem sobreviuen amb treballs mal pagats i enmig d’una atracció declinant, i comproven de primera mà que les promeses paradisíaques del nou continent queden lluny de convertir-se en realitat. La irrupció sobtada dels personatges que havien deixat enrere serà una confirmació evident del fracàs i del desassossec que han oprimit el protagonista des de l’inici de la narració.

Segons confessa I. B. Singer en les seues memòries, per als seus pares tenien més importància les disputes entre rabins de feia dos-cents anys que no les notícies actuals. El protagonista de Keile la Pèl-roja no pot desprendre’s —malgrat els dolorosos intents— de la saviesa que condensen les pregàries i les lliçons que es repetien diàriament a sa casa del carrer Krochmalna de Varsòvia, i amb posat melancòlic i resignat passeja per la ciutat de Nova York amb la sensació que les lectures filosòfiques que buscà amb ansietat tampoc no li han revelat cap veritat confortant. Després d’escoltar com un jueu li explica —efusivament— que, ja fa uns quants anys, després de desembarcar s’oblidà de seguida dels seus ideals socialistes i es convertí en un expert comerciant que no ha deixat d’augmentar el seu patrimoni, Búnem no sap què dir ni com reaccionar. Extraviat i presa del desànim, un desconcert corrosiu anul·la la seua voluntat com en alguns dels personatges que retratà Singer en Un amic de Kafka i altres contes. Ara bé, tot i que no deixa de retraure a Déu la inacció i la indiferència davant la injustícia, el debat intern no cessa, fins que el sol es pon —admonitori— sobre el riu Hudson amb una llum tènue i bíblica.