Isaac Bashevis Singer
Un amic de Kafka i altres contes
Traducció Maria Rossich
Viena, Barcelona, 2019

A banda de l’intens conflicte generacional que relata Isaac Bashevis Singer en La família Moskat, destaca sobretot el propòsit de mostrar com viuen els membres d’aquest extens clan la seua particular relació amb la identitat jueva. Enmig d’un garbuix de veus —ídix, rus, polonés, alemany— i d’encesos debats religiosos i ideològics, una de les protagonistes d’aquesta poderosa i magnètica novel·la reconeix afligida: ningú de la família és veritablement feliç. Al voltant de la descendència de Reb Meshulam Moskat —un comerciant que amb especulacions i tripijocs ha creat un imperi econòmic— s’encadenen ambicions i molts fracassos, l’acceptació de la fe des d’uns rígids preceptes ancestrals o bé d’una manera més distanciada, junt a la discussió enfebrada entre socialistes, sionistes, partidaris de l’assimilació o bé d’escapar a Amèrica i començar una nova vida. Inconformista, amb una certa atracció per postulats nihilistes i una metafísica fantasiosa, el protagonista Asa Heshel —semblant en alguns episodis a l’autoretrat que Singer traçà en les seues memòries Amor i exili— manté una aferrissada lluita amb la fe i amb els dubtes insidiosos, una disputa que el col·lapsa fins i tot en les seues inconstants relacions amoroses. Ara bé, en iniciar-se la Primera guerra mundial, els jueus són expulsats de la zona de Polònia on Asa Heshel havia nascut, i ja fugitius camí de Varsòvia un activista revolucionari etziba —sarcàstic— a un rabí: com ha permés Déu aquesta catàstrofe? I el religiós, amb serenitat, respon: i el teu catecisme de fraternitat mundial, ho ha aturat?

Aquesta col·lisió amb els orígens jueus, les creences i el món supervivent de la devastació del segle XX a Europa travessa Un amic de Kafka i altres contes. En molts d’aquests relats la tècnica d’I. B. Singer consisteix a embolcallar el nucli de la narració d’un enfilall de reflexions que naixen de diàlegs improvisats per personatges que es troben de forma casual. Un bar, la redacció d’un diari, un autoservei, aquests escenaris propicien les converses d’exiliats jueus que han intentat refer la seua existència als EUA. Pels carrers de Broadway coincideixen individus solitaris que no es poden desfer del llast i del batec de la memòria, i el narrador escolta —pacient i àvid— les seues confidències. Un antic actor de teatre ídix que —segons diu— conegué Kafka, mentre un altre tertulià marca amb acotacions encerts i desmesures de l’autor d’El castell. Una viuda que desconfia dels veïns del seu bloc d’apartaments i és víctima de la seua mesquinesa, una dona que després d’haver superat totes les dificultats d’arribar a una terra desconeguda pateix al·lucinacions que contenen una certa dosi de veritat, un agent artístic que —malgrat les derrotes— no perd l’optimisme i pensa il·lusòriament en una nova fórmula per a l’èxit. Criatures extraviades i addictes a la melancolia que no poden escapar d’un impuls atàvic: “Els jueus recorden massa, això és la nostra desgràcia”.

Al costat d’aquests relats de l’etapa americana d’I. S. Singer, també s’inclouen en aquest volum contes emparentats amb el recull A la llar d’un rabí, històries i llegendes sorgides en la sobretaula del Sàbat, en una reunió vora el foc o, simplement, arguments màgics que l’autor sentí de ben menut a la casa dels seus pares. Un escura-xemeneies amb poders endevinatoris, una dona que emprén un viatge —entre encanteris i miraclers— per tal de quedar-se embarassada, o bé el perill de flirtejar amb éssers malignes que, al cap i a la fi, acaben per desemmascarar la nostra fragilitat. Si de cas, sorprén com Singer encabeix aquest món arcaic i ja abolit en personatges contemporanis, que recuperen aquelles trames de contes de fades i les connecten —imperceptiblement— amb el seu dia a dia desesperançat.

Un dels elements més valuosos de la prosa d’I. B. Singer és el seu do per al retrat, la capacitat de rescatar personatges vinculats a una cultura esborrada per les atrocitats de l’extermini, i que ara es veia en l’obligació d’incorporar a la seua literatura. Com un professor partidari en les seues investigacions d’una interpretació materialista del passat, i que ara tan sols s’emociona en observar —captivat— els capricis de la natura, fins que arriba a la conclusió que la veritable llei que regeix la història és la que protagonitzen els malvats. En “El mentor” una doctora brillant d’Israel s’enfila en un discurs —desenganyat, brusc, lúcid— sobre la identitat jueva: la culpa, la inestabilitat constant, els fantasmes que necessiten per a sobreviure, la insatisfacció, fins que la protagonista arriba a un quibuts i se sent incapaç de dominar-se davant el seu exhome i la indiferència hostil de la seua filla. En “La colònia” Singer descriu l’allunyament i l’oblit dels seus avantpassats d’un grup de jueus que intentaren convertir-se en llauradors i grangers a l’Argentina: “Aquesta generació ingrata hauria hagut de rebre la visita d’un profeta, no pas d’un escriptor com jo”. I un dels millors relats  —sintètic de tot el recull— és “El fill”, on un pare espera en el moll d’un port americà un fill que fa més de vint anys que no veu i que arriba en vaixell procedent d’Israel, la confluència de passat i present en un rostre que l’instint paternal ha d’endevinar, com en un poema de Iehuda Amikhai.

Hi ha un moment que Asa Heshel, el jove protagonista de La família Moskat, descobreix que la major part dels seus actes irreflexius provenen de la lluita angoixada per distanciar-se de la religió, un combat permanent amb Déu —i amb ell mateix— que ara ha disfressat d’enigmes filosòfics. En Un amic de Kafka i altres contes, la narració “Alguna cosa hi ha” reconstrueix com un rabí, enfurit per la indiferència del Totpoderós amb el sofriment i la crueltat, intenta trobar respostes més satisfactòries en llibres hereus dels il·lustrats, veritats catalogades per estudiosos i científics, fins que el seu desconcert augmenta perquè tan sols troba vaguetats, paraules insegures, l’evident necessitat humana d’adorar qualsevol ídol. La literatura d’Isaac Bashevis Singer orbita sempre al voltant dels seus orígens, una fidelitat que els seus personatges no poden escamotejar, com el pare pietós que pregunta a la filla ja instal·lada a Nova York i que pràcticament no reconeix: almenys recordaràs que formes part d’una família jueva? No cal que et preocupes, pare, els antisemites no deixen que ho oblide.