Portada

E. L. Doctorow
El cervell de l’Andrew
Traducció de Maria Iniesta Agulló
Edicions de 1984, Barcelona, 2014

L’Andrew, un científic cognitiu, repassa part de la seua vida davant d’un interlocutor anònim —meitat psicòleg, meitat confessor— que exerceix de contrapunt del seu monòleg. Hi parla d’ell mateix, però alterna la primera i la tercera persona; potser, perquè també hi parla del seu cervell, com d’un individu autònom capaç de provocar la desgràcia i la catàstrofe al seu voltant. La novel·la de Doctorow és, doncs, la narració d’aquesta vida condicionada per una estranya capacitat, en to de tragicomèdia i salpebrada d’una galeria de personatges secundaris tan genials com extravagants. El protagonista revisa els amors, les renúncies, la paternitat, la professió. Però, sovint és difícil saber fins a quin punt els fets que explica van ocórrer en realitat o són producte del deliri. La seua és la veu d’un fracassat, escèptic de les pròpies possibilitats, descregut amb el món i amb l’espècie humana; depressiu i lúcid alhora, espectador i actor inesperat d’alguns moments clau de la història del seu país.

Al mateix temps, la novel·la és també la radiografia indirecta d’un cervell inestable, que sembla haver-se distanciat del seu propietari. I, en general, una reflexió al voltant del misteri de la consciència: sobre com el cervell es converteix en ment, “com aquella bola de teixits d’un quilo i mig escàs de pes et fa sentir com un ésser humà”. Sobre el lloc on es genera la memòria o el desig, i la nostra capacitat de controlar-lo. La tria d’un narrador poc fiable fa evident que un dels objectius de la novel·la és sembrar el dubte sobre aquest discurs i sobre la consciència que l’elabora. Però, la inestabilitat del cervell d’Andrew acaba per encomanar-se al conjunt del relat, per a bé i per a mal. I així, un plantejament inicial engrescador i un interessant joc posterior entre realitat i deliri es dilueixen en certa mesura en un final desconcertant, amb escenes inversemblants i difícils de justificar —únicament— pels dubtes sobre les condicions mentals del protagonista. En definitiva, una novel·la recomanable en conjunt, que satisfà les expectatives només en part.

També et pot interessar: