Portada

Dino Buzzati
El secret del Bosc Vell
Traducció de David Nel·lo
Males Herbes, Barcelona, 2020

Un relat fantàstic amb característiques del conte infantil, de la faula o del conte moral: això és El secret del Bosc Vell, la segona obra publicada per Dino Buzzati, després de Bàrnabo delle montagne i just abans de la que el va fer entrar a la història de la literatura, El desert dels tàrtars. La novel·la té com a protagonista el coronel Sebastiano Procolo, que es retira en uns terrenys que acaba d’heretar entre els quals es troba el Bosc Vell. La seua intenció és explotar-ne l’abundant massa forestal, però es troba amb dos inconvenients: que el seu nebot Benvenuto, de dotze anys, ha heretat les terres contigües, i que els habitants del bosc no estan disposats a fer-li-ho fàcil. L’autor italià situa la història en un univers mític i atemporal. Un univers en què —com en les faules— els animals i altres elements es personifiquen, parlen i tenen sentiments. Els vents lluiten entre ells per tindre’n la supremacia. Els malsons tenen cos, i truquen a la porta abans d’entrar a pertorbar un malalt amb febre. I els arbres tenen esperits que els habiten i que s’oposen a l’explotació econòmica que en vol fer el nou propietari. L’ombra del qual, també personificada, l’abandona: ella s’hi ha mantingut sempre fidel però ell ja no és el que era. El narrador recorda als de la tradició oral per la intrusió en la història que relata, pels comentaris directes que fa al lector, perquè diferencia entre fets i rumors o perquè reconeix que hi ha coses que no sap com han ocorregut. Les falses notes a peu de pàgina, que fa servir per expressar dubtes o fer comentaris més o menys accessoris, també formen part d’aquest joc.

La intenció de Buzzati sembla evident: bastir un relat al·legòric amb un missatge moral i humanista. Però l’obra, publicada el 1935, probablement ha envellit malament. Les metàfores i els símbols resulten evidents per a un lector actual; potser per massa simples, potser per excessivament rebregats. La moralitat és òbvia des de les primeres pàgines: una exhortació a aprendre a viure en la natura i amb la natura, un intent de mostrar-ne l’ànima per la via de la personificació, i un missatge contra l’explotació indiscriminada. El coronel és incapaç d’adaptar-se al nou entorn; les seues intencions, així com el seu caràcter rígid i intolerant, entren en col·lisió amb les criatures del bosc, que el jutgen i el condemnen. La mirada militar d’ell contrasta amb la innocència de la del nebot que, no cal dir-ho, sí que és capaç d’entendre el sentiment del bosc i dels seus habitants. L’autor recorre a molts dels trets habituals del conte infantil o de la narració amb rerefons moral. Així, per exemple, uns personatges prototípics, sense profunditat psicològica, destinats a representar virtuts i defectes. Un plantejament, en conseqüència, maniqueu, fet de bons i dolents. Amb un dolent que pretén utilitzar el poder en benefici propi, de manera egoista, i que té la intenció manifesta d’eliminar el rival. Que és castigat a rebre allò que pretenia infligir a l’altre, però que també acaba finalment per redimir-se.

A més del missatge ecologista, l’obra parla també d’innocència, d’individualisme i d’avarícia, o dels límits entre fantasia i realitat. Del pas de la infantesa a l’edat adulta i de la pèrdua que —segons que assegura el tòpic— comporta aquest pas. En aquest sentit, s’hi afirma reiteradament que només els xiquets poden sentir les veus del bosc, i que quan es fan adults perden aquesta capacitat. Però, el ben cert és que al llarg de tot el relat, també de manera reiterada, els personatges adults són capaços de sentir-les. Amb millors intencions que no interés literari, El secret del Bosc Vell és una nouvelle molt irregular, que combina moments d’una bellesa més continguda amb altres de més obvis i tediosos. En algun moment pot recordar el Giono de L’home que plantava arbres, però més ingènua en el missatge i més pretensiosa en la forma. Una obra d’aquelles de què s’acostuma a dir que només entendrà un lector sense prejudicis, que s’hi aprope amb mirada innocent i infantil.

També et pot interessar: