Virginia Woolf i el lector comú
En una entrada de juliol de 1922 del seu Diari, Virginia Woolf escriu: “Personalment no tinc cap dubte que (a 40 anys) he trobat la manera de dir les coses amb la meva pròpia veu,...
Tagged: Quid Pro Quo
Fantasies de felicitat i desolació en Wells
Si en alguna cosa coincideixen els comentaristes de Herbert George Wells (Bromley, 1866 – Londres, 1946) és en la bondat del cor del que és considerat uns dels pares de la ciència-ficció moderna. Chesterton, sense...
El rival inquietant
Si el doble és la imatge que ens retorna l’espill, la seua existència seria una manera, potser l’única, de veure realment qui som. De destriar el nostre autèntic jo de la representació mental que ens...
Madame de La Fayette i les galanteries i maquinacions de la cort
Hauria estat un gran plaer tenir un veí com Montaigne, deia Madame de La Fayette (París, 1634-1693) quan es retirava als boscos de Meudon i se sumia en una solitud i una inactivitat que li...
L’adéu de les joves en flor
Amb seixanta anys, el narrador d’Argos el cec sent que ja està a punt per a morir. Que, de fet, podria morir un minut després sense haver entés res, ni de la vida ni de...
Faules
Robert Louis StevensonFaulesTraducció de Marcel RieraQuid Pro Quo – El Gall Editor, Pollença, 2018 Conta Alberto Manguel en el pròleg d’aquestes Faules que, a l’Edimburg de la infantesa de Robert Louis Stevenson, els arquitectes protestants...
Gravat en una bellesa negativa
“Tot el que escric és veritat, però què importa?”, afirma Levé en les últimes pàgines d’Autoretrat. Importa poc, és cert, però el fet és que en el díptic que aquesta obra forma amb Suïcidi, l’autor...
Stevenson sota les palmeres
Alberto Manguel Stevenson sota les palmeres Traducció de Dolors Udina Quid Pro Quo – El Gall Editor, Pollença, 2018 Des de la infància, Stevenson ha sigut una de les formes de la felicitat, diu Borges;...