Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Deia Hermann Kesten que Alfred Döblin (1878-1957) no s’esforçava gens per no semblar mal educat i que mai no deixava escapar l’oportunitat de crear-se enemics: «La urbanitat de Thomas Mann li era tan aliena com...
Manuel Vicent recorda en un dels seus “Daguerrotipos” que quan Gertrude Stein va veure el retrat que li havia fet Picasso en aquell París desmelenat dels anys vint, va assegurar que aquella dona del quadre...
Núria Cadenes Tota la veritat La Magrana, Barcelona, 2016 Ben lluny d’aspectes pintorescos, de la lloança fàcil o de la mirada condescendent, Josep Pla traçà en Els pagesos alguns dels trets més rellevants —i esquius—...
Rafael Chirbes Mimoun Anagrama, Barcelona, 2008 L’autor no tenia encara quaranta anys quan va veure publicada aquesta opera prima que porta per títol el que en àrab vol dir alguna cosa així com “el creient,...
Així com Ian McEwan aconsegueix que els personatges de les seues novel·les, per molt canalles que siguen, caiguen bé al lector —el Michael Beard de Solar, per exemple, és un físic vingut a menys que...
Hi ha ocasions en què l’obra d’un autor ens cau a les mans i s’hi queda per sempre. La descoberta de la narrativa de Rafael Chirbes és un fet que es grava amb força a...
Afirmava Kafka que se sentia molt millor perquè havia llegit Strindberg, perquè havia accedit a la fúria de les seues pàgines, aconseguida a colps de puny. I Tot sol és una mostra concentrada i continguda...
Ian McEwan La llei del menor Traducció d’Albert Torrescasana Anagrama, Barcelona, 2015 Quan llegim en un fragment clau de l’última novel·la de Ian McEwan que «no hi ha cap nen que sigui una illa», ressona...