Shackleton-coberta article

Lluís Prats
Shackleton. Expedició a l’Antàrtida
Bambú, Barcelona, 2011

Ara entenc perquè la crítica literària Anne Fadiman (Nova York, 1953) guarda en el que anomena el seu «prestatge solt» —un petit i misteriós conjunt de llibres el tema dels quals no té res en comú amb la resta de la biblioteca, però diu molt del seu propietari— seixanta-quatre volums sobre l’exploració polar: «He de dir que aquests exploradors foren tots uns autèntics fracassats, i no és casualitat que també foren tots britànics. Els nord-americans admiren l’èxit; els anglesos admiren el fracàs heroic»; l’autora novaiorquesa també, si més no pel que fa a les seues lectures. Precisament, el que més crida l’atenció en Shackleton. Expedició a l’Antàrtida és com aquest individu agosarat —i un poc somiatruites— és capaç de transformar un fracàs estrepitós —tant com una nau de tres pals aixafada per un iceberg—  en un immens èxit. El secret consistí a renunciar a l’objectiu inicial —creuar a peu els més de tres mil quilòmetres de l’Antàrtida— i substituir-lo per un altre: aconseguir que els vint-i-huit homes que salparen de Plymouth en l’Endurance el 8 d’agost de 1914 —i que acamparen al gel quasi dos anys— tornaren vius a Anglaterra.

A partir dels diaris de bord, Lluís Prats relata el viatge d’Ernest Shackleton des que es discutí a la Royal Geographical Society si pagava al pena recolzar tan temerària empresa fins que la mateixa institució premià l’irlandès, en 1916, amb la medalla especial d’or: gràcies a la seua constància i fortalesa, Shackleton aconseguí rescatar els vint-i-dos expedicionaris que havia hagut d’abandonar a la seua sort a l’illa de l’Elefant durant més de quatre mesos. Aventura rere aventura, ens adonem de la voluntat infrangible del cap de l’expedició, de la perícia i intuïció dels capitans Frank Wild i Frank A. Worsley, i de la resistència i fidelitat dels altres expedicionaris, així com de la fam, el fred, la soledat i la por que arribaren a sentir-hi. Qui sap si la història d’aquests homes «valents, conscienciosos, optimistes, sacrificats, patriotes, honorables, altruistes i totalment ineptes» —com diu Fadiman— es convertirà en el primer volum d’un «prestatge solt» de qualsevol jove lector.

 

(Publicat en Faristol, 72)

També et pot interessar: