L’altre Strindberg
Hi ha, pel cap baix, dos Strindbergs. Un és el que ha transcendit a la literatura universal per mitjà de les traduccions, sobretot com a gran renovador del teatre modern, un dels autors més importants...
Els llibres i els dies
Laurence Sterne, l’art de jugar amb les pròpies regles
Podríem discutir dies i dies sobre les innovacions narratives i l’experimentalisme que Laurence Sterne portà fins a límits insospitats, però al final tan sols arribaríem a la conclusió que s’ho passà francament bé mentre escrivia...
Mary Shelley i la solitària condició del monstre
Ha mort «caient de la tija com una flor pansida» digué Mary Shelley quan, per fi, faltà el sogre en 1844; sir Timothy era un baronet que havia pressionat perquè l’escriptora no publicara cap biografia...
És l’hora de treure la destral
Segons una creença ben poc científica, cada set anys renovem per complet les cèl·lules del nostre cos. Set anys pot ser un període òptim per reiniciar-se completament, com ho pot fer el sistema operatiu d’un...
En el laberint d’Angola
La manera com s’enfoca el passat recent d’un país i les seues cicatrius és un dels temes centrals de Teoria general de l’oblit. L’eterna disjuntiva —sovint interessada— entre la necessitat de la memòria, d’una banda,...
Les altres notes disperses de Josep Pla
Ja en els anys vint, després de la irrupció —sorollosa— en el periodisme i de la publicació del seu primer llibre Coses vistes, Josep Pla confessava al seu germà: «Convindria que tothom fes un esforç...
Graham Greene, l’home laberíntic
Conta Shirley Hazzard en l’entranyable Greene en Capri. Memorias de una amistad, que l’última vegada que va veure Graham Greene ja octogenari en el Rosaio, la casa que ell tenia a l’illa, l’autor britànic —de...
El poema en cercle
I. El poema en cercle Orides Fontela assumiria el rol d’escriptora com una «loteria», com deia aquell, potser des dels 4 anys, quan va escriure el seu primer poema. Eurídice pervertida, el seu nom d’origen...