Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
La prosa de Joseph Mitchell és la prova irrefutable que el periodisme pot ser un gènere literari més. Precursor i referent d’aquella generació d’autors que es va conéixer amb el nom de New Journalism, Mitchell...
Vladimir Nabokov insinuava —maliciós— que si algun editor s’haguera atrevit a introduir la puntuació en el mític capítol de Molly Bloom, no s’hauria perdut ni la musicalitat ni el magnetisme d’aquesta volcànica confessió. L’impuls desfermat...
Si tafaneges en el web de Vicenç Pagès (Figueres, 1963), t’adones que no hi ha fotos seues; és a dir, sí que n’hi ha —de xiquet, de jove, en actes i presentacions de llibres—, però...
La dona que tenia els ulls tan grossos de mirar tant, de pensar tant, de no conformar-se amb allò que veia perquè estava convençuda que un altre món era possible, va viure intensament, apassionadament. Se...
“Tot el que escric és veritat, però què importa?”, afirma Levé en les últimes pàgines d’Autoretrat. Importa poc, és cert, però el fet és que en el díptic que aquesta obra forma amb Suïcidi, l’autor...
Un senyorial Ivan S. Turguénev aprengué el francés i l’alemany abans que el rus, educat per preceptors estrictes i vigilat per una mare tirànica i cruel, sobretot pels càstigs medievals que aplicava als seus serfs....
Joseph Conrad manté amb les lletres el mateix sentit del deure que els marins amb els vaixells, deia Virginia Woolf, actitud que potser explique la grandiloqüència i la serietat de l’estil de l’autor de Joventut...
Hem fet de la mobilitat —sortir d’un país, entrar en un altre país— un assumpte massa feixuc. Com si haguéssim perdut l’art de la frontera, l’art de moure’s amb desimboltura d’una diferència a una altra...