Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Junio. Esto es lo que he decidido hacer con mi vida en este preciso momento: me entregaré a este ejercicio de memoria transformada, distorsionada incluso, y viviré esta vida, la que vivo hoy. Noches insomnes...
Irene SolàCanto jo i la muntanya ballaPremi Llibres Anagrama de Novel·laAnagrama, Barcelona, 2019 La muntanya habitada que ha dibuixat Irene Solà en l’últim premi Llibres Anagrama de Novel·la és un bigarrat tapís de veus que...
Sense l’atreviment temerari i el geni de Puixkin, la doble història d’amor entre Tatiana i Eugeni Oneguin, i entre Olga i el poeta Lenski —»amb somnis de llibertat i un natural impetuós»—, no hauria estat...
Imma López PaviaSolsticis Vincle, València, 2019 Es pot pecar de rauxa? Potser, si el temps de bonança és arribat. Si el gener esdevé un simulacre de primavera quan dibuixa flors a les branques de l’ametller....
Hauria estat un gran plaer tenir un veí com Montaigne, deia Madame de La Fayette (París, 1634-1693) quan es retirava als boscos de Meudon i se sumia en una solitud i una inactivitat que li...
Julian Barnes, L’única història. Traducció d’Alexandre Gombau. Angle Editorial, Barcelona, 2019
Poc podíem imaginar, quan ens acostàvem per primera vegada a la vida i l’obra de Maria Aurèlia Capmany, que darrere les cartes de la baralla amb què iniciàvem el joc hi havia tot un univers...
Agota KristofClaus i LucasTraducció de Sergi PàmiesAmsterdam, Barcelona, 2019 Si acceptem que una bona part de la literatura naix com un desacord amb la realitat, aquest desencant s’intensifica quan ens endinsem en les tenebres i...