Yannick Garcia
La nostra vida vertical
L’Altra Editorial, Barcelona, 2014
La nostra existència erecta, la nostra vida vertical. I, tanmateix, no saber ben bé què fer-ne ni per quin camí transitar. Això és el que els ocorre als personatges de les deu narracions que integren el recull de Yannick Garcia: que van a les palpentes; maldestres, perduts o atrapats en una realitat que els supera. Una realitat de vegades inquietant o confusa, on es poden infiltrar elements surrealistes i onírics, però que mai no s’endinsa pels camins del fantàstic. Estrelles de Hollywood atretes per l’espiritualitat oriental. Un misteriós viatge en cotxe que acaba en aquella casa enmig del no-res típica d’alguns contes infantils. Les marques indelebles de qui ha patit els camps de concentració. Un relat alternatiu per a un dels suïcidis més coneguts de la història de la literatura. O un indi pellroja amb depressió que es pregunta pel sentit de tot plegat. Són alguns dels habitants d’unes narracions que s’aparten del que ha estat l’esquema canònic del conte en la literatura catalana des de fa dècades, on trobem més ambigüitat que conclusions, i en què els indicis no preparen cap efecte sorpresa final. Uns finals, la majoria de vegades, oberts: en compte de desenllaços, frases que queden suspeses en l’aire. Una obra intel·ligent, que juga amb espais, èpoques i —sobretot— estils diferents amb solvència. I amb moments tan delirants com el que imagina un Vladímir Putin planant fins a Vladivostok en una aeronau sense motor i tot vestit de blanc, per guiar un estol de grues siberianes que creurien que és la seua mare.