Henning Mankell
La falsa pista
Traducció de Meritxell Salvany
Tusquets, Barcelona, 2001
L’inspector Kurt Wallander decideix fer unes vacances curtes l’estiu del 1994 aprofitant les altes temperatures d’aquell mes de juny, amb el mundial de futbol que té la població anestesiada i l’aparent tranquil·litat a la feina. Però un fet luctuós interromp la pau a Escània, l’estrany suïcidi d’una jove sorprén el cos de policia i obliga Wallander i el seu equip a engegar la maquinària de les investigacions. La jove que es cala foc enmig d’un camp de colza als ulls de l’inspector és el primer d’un seguit d’assassinats en sèrie que es duran a terme de manera macabra, amb cabelleres arrancades, caps ficats al forn calent i àcid clorhídric als ulls de les víctimes. Els esdeveniments se succeeixen precipitadament en un escenari de confusió inèdita i al voltant de la figura del policia que protagonitza de manera absoluta aquesta ficció apareix un món que havia sabut amagar fins el moment els draps bruts, un entorn d’aparences abillades de societat benestant on el convencionalisme es capgira de sobte com un mitjó. A força d’insistir en cada pista que els fa avançar, experts en la represa i recapitulació constants de cada detall que van descobrint, Wallander i el seu equip d’experts professionals contra el crim, amb la perspicàcia d’Ann-Britt Höglund al capdavant, troben el filó d’or en una subtil anècdota que els havia passat desapercebuda. Una pista falsa aconsegueix d’obrir-los els ulls. A la fi, hi haurà vacances, retrobaments i bons propòsits. També personals.
La falsa pista pertany a la saga anomenada “sèrie Wallander”, número cinc en la cronologia d’una dotzena de novel·les de l’autor suec que tenen aquest policia com a protagonista de la narració, un altre Pepe Carvalho, o un Kostas Charitos que se suma a la llista d’individus inefables en el seu treball, però turmentats i un punt insatisfets. Wallander recorre els carrers de les ciutats nòrdiques —excel·lent i minuciós dibuix del mapa de Suècia— amb la seua mirada crítica i hi descobreix que darrere de l’aparença impecable d’aquells que les habiten (ministres, marxants d’art, gent de les altes esferes sociopolítiques) hi ha la corrupció, el racisme, la soledat i l’abandó.
Amb predilecció pels temes escabrosos, Mankell comparteix amb el lector el costat més fosc d’una societat malalta. Quan obrim la tapadora del misteriós flascó, el perfum que n’ix és putrefacte. Res de més espantós que la por als ulls d’un infant que està convençut que ha de matar son pare per tal de venjar els trastorns mentals de la germana, transvestit en l’indi americà Geronimo, heroi d’un dels seus còmics preferits. O l’horrorós submón del tràfic de dones amb la finalitat d’explotació sexual, l’altre pol oposat en aquest laberint voluble. Henning Mankell ens mostra el seu alter ego, melancòlic i solitari, amant de l’òpera, la natura i el futbol a través d’un recurs narratiu basat en la recapitulació, la insistència i el retorn constant sobre determinades fases de la història i amb un llenguatge precís, àgil i impecable. Kurt Wallander és un home frustrat en les seues relacions amoroses; un pare que observa la seua filla d’amagat, mentre ella somnia que és una gran actriu de teatre. Així, comprova amb recança com ell mateix s’allunya del seu propi pare, ja gran i afectat per una greu malaltia, l’únic ancià capaç d’arrancar-li el somriure. Però la vida urgeix i aquest simpàtic policia d’Ystad comprova com de sobte tot és molt evident, que l’estiu se’n va i comença a ploure quan finalment han atrapat l’assassí i que, una vegada més, tot quadra.
