La mort de la Virginia
Leonard Woolf, La mort de la Virginia. Traducció de Marta Pera Cucurell. Cal Carré, Barcelona, 2025
biografia
Vincles i desercions en Josep Pla
Apunta amb encert Richard Ellmann que la vida d’un artista, i particularment la de James Joyce, es diferencia de l’existència d’altres persones en què els esdeveniments es transformen en recursos artístics des del mateix moment...
Berlanga
Miguel Ángel Villena, Berlanga, vida y obra de un creador irreverente. Tusquets Editores, Barcelona, 2021
Susan Sontag, conquestes i rendicions
Addicta a constants aparicions públiques, entre conferències i nombroses entrevistes confessava —febril i contrariada— que li agradaria dedicar més temps a escriure una novel·la, «però m’ho impedeix açò de ser Susan Sontag». Continuadora de l’estirp...
Univers Capmany
Poc podíem imaginar, quan ens acostàvem per primera vegada a la vida i l’obra de Maria Aurèlia Capmany, que darrere les cartes de la baralla amb què iniciàvem el joc hi havia tot un univers...
Mary Shelley i la solitària condició del monstre
Ha mort «caient de la tija com una flor pansida» digué Mary Shelley quan, per fi, faltà el sogre en 1844; sir Timothy era un baronet que havia pressionat perquè l’escriptora no publicara cap biografia...
Reflexos i opacitats en Katherine Mansfield
Conta Pietro Citati que sota l’aparença de figureta oriental de Katherine Mansfield (Nova Zelanda, 1888 – França, 1923) —trencadissa, esquiva, summament discreta—, bullia la criatura ardent i ansiosa que es mostra en el diari i...
Virginia Woolf, insània i creació
Conta Quentin Bell —fill de Vanessa, germana de l’autora— que la hipersensibilitat de Virginia Woolf a les crítiques tenia a veure amb el fet que les seues novel·les estigueren molt a prop de les seues...