Antoni Tordera
Papers de l’aigua
Edició de l’autor, València, 2014
Antoni Tordera, conegut per la seua carrera i la seua influència en el món universitari, i especialment en el del teatre, s’estrena ara en els escenaris de la poesia en català amb aquest llibre autoeditat escrit a l’ombra d’algun racó secret que guaita el Matarranya, el riu que naix als Ports de Beseit i que banya les terres de la Franja, diàfana conjunció on Catalunya, el País Valencià i Aragó es toquen.
El llibre que és ben bé allò que el títol anuncia: davant l’èxtasi de la paraula, l’home, un altre Narcís que s’emmiralla en les aigües, esgrafia versos, els imprimeix al blanc del paper al dictat dels ulls que miren. Hi ha també l’al·lusió a les antigues fàbriques de paper que, ara bellament ruïnoses, s’estenen a la vora del riu.
El que hi ha al revers del naip tapat que obri i tanca aquestes pàgines és un misteri que descobrirem en acabar la lectura, les cinc parts breus en què es divideixen aquests papers: llibre1: Gala i vestit de comparances; llibre 2: El gran parèntesi, la fàbrica; llibre 3: Trinitat de serp, una sibil·la i un arbre; llibre 4: Dos de dalt i avall i llibre 5: L’esplendorós llibre de l’home secret. Una mata de jonc, convertida en símbol del llibre, és el riu de les llengües, la fidelitat a la llengua del pare, fusta i branques a què s’agafa el poeta en el periple de la seua vida capvespral. Poemes, si es vol, d’una bella, equilibrada tonalitat de tardor, escrits des de la saviesa i l’experiència que només el temps plenament vist i viscut dóna.
El poeta, l’home anònim repetidament nu dels últims versos, que pren finalment un conscient “sin papeles ” com a pseudònim, és el misteriós revers del naip, subjecte “quasibé decadent, humà / i tal vegada etern” que acompanya el lector en el seu recorregut riu avall, o amunt, arran de delta, a frec d’estuari, amb el desig que s’allotja en “l’angle perfecte de la carn i l’abraç” i l’afany per oblidar “l’aigua / que tot d’una marxa”. I els temes més preciats d’aquesta poesia senzilla i profunda, travessada d’ecos d’un gran poder evocador: la soledat, la contemplació del paisatge i la integració en ell, l’amor compartit i la sensualitat, la meditació sobre els sentits de la vida, el riu com la gran metàfora, el riu de la vida que ens porta. L’edició, molt acurada, es completa amb unes fotos de Rafael Bellver amb les quals els poemes dibuixen uns diàlegs subtils, unes correspondències tàcites, sense redundàncies innecessàries.
