La vida fa por
L’ocell domèstic ho passa malament quan ha de fer ruta, perquè aleshores coincideix amb altres ocells, i de tot tipus; també salvatges i rapinyaires. La bondat i la maldat, llavors, esdevenen difícils de destriar: els...
Jules i Jim
Henri-Pierre Roché Jules i Jim Traducció de Maria Cirera Adesiara, Martorell, 2016 «Tenia el plaer de viure», digué Henri-Pierre Roché (París, 1879 – Sèvres, 1959) de Marcel Duchamp quan descrivia la fonda impressió que aquest...
Jules Renard, l’esclau del mot precís
Sempre existirà la temptació d’establir fórmules predictives i regles categòriques —amb terminologia pseudocientífica— per a abordar la creació literària, però per sort mai no sabrem quin és el camí que cal seguir per a l’elaboració...
No tinc paraules
Edward St Aubyn No tinc paraules Traducció de Yannick Garcia Raig verd, Barcelona, 2016 —Abans que anunciï el nom del guanyador, m’agradaria donar les gràcies als meus companys de jurat per la seva… la seva...
El Berlín suburbial i frenètic d’Alfred Döblin
Deia Hermann Kesten que Alfred Döblin (1878-1957) no s’esforçava gens per no semblar mal educat i que mai no deixava escapar l’oportunitat de crear-se enemics: «La urbanitat de Thomas Mann li era tan aliena com...
Rufaga d’un
Mark Strand Rufaga d’un Traducció de Joan Todó Godall Edicions, Barcelona, 2016 La història hauria pogut ser una altra, però el lament arriba tard. De fet, sempre és tard, quan se n’és conscient. I en...
La metamorfosi
Manuel Vicent recorda en un dels seus «Daguerrotipos» que quan Gertrude Stein va veure el retrat que li havia fet Picasso en aquell París desmelenat dels anys vint, va assegurar que aquella dona del quadre...
Tota la veritat
Núria Cadenes Tota la veritat La Magrana, Barcelona, 2016 Ben lluny d’aspectes pintorescos, de la lloança fàcil o de la mirada condescendent, Josep Pla traçà en Els pagesos alguns dels trets més rellevants —i esquius—...