Els miserables
Momo no té edat, no té data de naixement; Momo simplement és diferent. No sap ben bé on comença ni on acaba la seua història, perquè l’únic que ha fet sempre és continuar. No creu...
Els llibres i els dies
La caiguda de l’Imperi segons Svejk
Sempre hi ha el perill de posar-se solemnes i dir d’alguns escriptors que admirem, sobretot, el seu esperit lliure. Però per a ser més sincers i ajustats a la veritat hem de reconéixer que Sterne,...
En el país de l’oblit
J. M. Coetzee és un escriptor obsedit a traçar figures incòmodes en la pròpia pell, éssers complexos que no acaben de caure bé —al contrari, per exemple, del que passa amb els personatges de McEwan,...
«L’Univers és allò que tens davant dels ulls»
Hi ha en algun lloc d’aquest món dos germans, Amaia i Gustau, que viuen amb els seus pares en una casa menuda que té un pati. Sempre hi ha dos germans, o tres, o un...
Les profunditats de l’ésser humà
La narrativa de Zweig se sustenta sobre una dosi important de romanticisme; sobre un arravatament de la prosa que comporta, en determinats moments, alguna floritura ensucrada que pot semblar innecessària als ulls del lector actual....
Literatura i idees en Ian McEwan
Com Edward i Florence, els protagonistes d’A la platja de Chesil que començaren a flirtejar en una reunió contra les armes nuclears, Ian McEwan passà també gran part de la joventut intentant salvar el món,...
La persistència de la crítica
«La crítica és tan persistent com una substància radioactiva», diu Edith Wharton evidenciant el caràcter perenne i subjectiu d’aquesta pràctica: «diferenciar i complicar les reaccions pròpies és un divertiment al qual la intel·ligència humana probablement...
La veritat són ulls i mans que cremen en silenci
(…),»fins i tot a l’infern la vida pot ressorgir per uns segons, vinguda qui sap d’on, intacta. Amb un gest n’hi ha prou.» L’home que escriu sap que totes les coses comencen cada dia de...