Coberta

Joan Jordi Miralles
Marginàlia
Males Herbes, Barcelona, 2021

Marginàlia fa referència a l’hàbit que té el protagonista de l’última de les narracions que conformen l’obra de fer anotacions en els marges dels llibres que trau en préstec de la biblioteca. Però també al·ludeix a tot allò que ocorre en els marges de la societat, ocult —en teoria— als ulls d’una majoria de la gent, en llocs o en moments poc transitats. L’aparença de normalitat amaga un món paral·lel que, en aquest relat, és sobretot el del sexe sòrdid entre homes. Les tres narracions llargues que recull l’obra, més a prop de la nouvelle que del relat curt a què estem més habituats, estan ambientades en el present immediat i tenen protagonistes que viuen entre la gent anònima, en la grisor de la vida de cada dia, instal·lats en una o altra forma de tedi. En tots tres casos, però, a partir d’una situació quotidiana i perfectament banal, s’obri una escletxa que introdueix algun element de ruptura en aquesta realitat, i posa de manifest com de prop n’està la foscor.

En “Jardins”, el primer dels relats, el protagonista es dedica professionalment a la cura de jardins aliens; però també, per convicció, a la de la gent que l’envolta. Contextualitzat en l’actual pandèmia, el text parla de vellesa i de decrepitud física i mental; de solitud, de malaltia i de mort. Tracta de les opcions reals de vida que té la gent corrent, de les impossibilitats estructurals i de les sobrevingudes. Però parla també d’amor i de la voluntat de servir els altres. No és, però, un relat ensucrat, malgrat els temes que tracta: l’estil de Miralles hi és volgudament gris i actua per acumulació. L’autor aconsegueix així crear la sensació de vida circular, monòtona i repetitiva. I que el cansament, la desorientació i la desesperança del protagonista s’encomanen al lector. En la segona narració, “Reconquesta”, mentre el marit dedica bona part del temps a seguir les informacions del “judici del procés” que li arriben per terra, mar i aire, l’esposa s’obsessiona amb la immigració que ha anat instal·lant-se al poble. El relat tracta de la por a aquell que és diferent, que acaba convertint-se en recel i fins i tot en fòbia cap a l’altre; i de l’ús que fan d’aquesta por determinats partits polítics. Parla, en definitiva, de la gènesi de la xenofòbia. El text manté l’equilibri entre allò que són evidències inqüestionables, i la magnificació i la generalització injusta provocada per la prevenció i pel desconeixement, que pot conduir a l’estigmatització. El protagonista de “Marginàlia”, per últim, és un jubilat que practica el voyeurisme en els afores de la localitat amb grups d’homes que s’hi dediquen al cruising. Al remat, acabarà apropant-se tant al marge que estarà a punt de veure’s involucrat en un afer més tèrbol. I això l’obligarà a abandonar la seua posició habitual d’espectador.

El tedi, les seues conseqüències i els intents més o menys infructuosos d’evitar-lo marquen la vida dels personatges de Marginàlia. El protagonista de la tercera narració, per exemple, busca fugir-ne per mitjà de la recerca d’emocions fortes —i socialment prohibides— però únicament com a espectador. Les emocions fortes que pateix la protagonista de la segona li arriben en forma de sensació constant d’amenaça, i d’un sentit de la justícia que passa per combatre l’enemic hipotètic. El protagonista del primer relat, en canvi, ja té prou emocions fortes en l’esforç de sobreviure a la realitat que l’envolta, i d’ajudar els seus a sobreviure-hi. L’habilitat per a dibuixar aquestes vides grises, unes realitats quotidianes que —com les de la immensa majoria— contenen una bona dosi de rutina i de repetició tediosa, és un dels principals valors del llibre. Un dibuix a què contribueixen decisivament el ritme narratiu mandrós i sense pressa, i un estil sobri que evita els escarafalls. Tot i que el bonisme o el políticament correcte poden resultar un pèl irritants en algun moment en què es voreja la ingenuïtat o el racisme inconscient, les situacions que es plantegen en les tres narracions provoquen el qüestionament moral del lector i el dubte sobre els fonaments ètics del nostre temps.

També et pot interessar: