Dotze maneres de distorsionar la realitat
Pensar en un rostre que mira la vida que li ha tocat viure, sense haver-la triada. I ho fa en silenci, tot fixant l’esguard en un paisatge erm i abandonat; en un món que...
Etiqueta: Proa
Joseph Roth, fugides i retorns
En la dècada dels anys vint, Joseph Roth anotava en una carta a Benno Reifenberg —responsable del suplement de cultura del Frankfurter Zeitung— que s’enyorava de París, que se sentia com un francés procedent de...
Les radiacions de la culpa
“Ni ho sabia tothom/ ni era profecia”, diu Valentí Puig en el poema Rosa dels vents quan, en una navegació, el vell pescador intueix que la calma enganyosa de la mar tan sols és...
Reflexos i opacitats en Katherine Mansfield
Conta Pietro Citati que sota l’aparença de figureta oriental de Katherine Mansfield (Nova Zelanda, 1888 – França, 1923) —trencadissa, esquiva, summament discreta—, bullia la criatura ardent i ansiosa que es mostra en el diari...
Cançoner
Francesco Petrarca Cançoner Versió de Miquel Desclot Edicions Proa, Barcelona, 2016 Ai, també, el dolç somrís d’on eixí el dard de què sols mort espero, impacient L’ànima convulsa, l’amor i el desamor, la contradicció...
Dos Cors per una Bèstia
Miquel de Palol Dos Cors per una Bèstia Edicions Proa, Barcelona, 2015 “L’amor és jugar brut”, diu Palol en un dels versos de Dos Cors per una Bèstia. Una obra unitària, des del punt...
Dormir mil anys
Valentí Puig Dormir mil anys Proa, Barcelona, 2015 En l’autoretrat que es desprén del dietari Dones que dormen hi ha un Valentí Puig que delimita un territori —amb centurions i torres de guaita— a...
L’home és un animal romàntic
A mesura que avancen els dies de la sega, quan les espigues de blat comencen a daurar-se, una desgràcia fa niu en la vida dels masovers. El treball de la terra, les festes, les...
Dostoievski o el llop estepari
La narrativa de Fiódor Dostoievski pot desbordar i sorprendre la nostra imaginació de lectors, sotragar les nostres consciències o bé activar l’escut de la incredulitat davant un món representat a través de l’excés i...
Mapes i zones neutres
Conta Patrick Modiano en Un pedigrí que una vesprada, en eixir de classe quan tenia poc més de cinc anys, una camioneta l’atropellà i per curar-lo unes monges l’anestesiaren amb èter. A partir d’aquell...
