Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
És probable que Sebastian Barry siga un dels grans novel·listes contemporanis. Un novel·lista a la manera clàssica, la d’aquells que no amaguen que el seu relat és fruit de la imaginació: sense egotismes, autoficcions ni...
La irrupció del diable, amb tot un seguici de personatges estrafolaris, en el Moscou dels anys trenta del segle XX disposat a subvertir l’ordre social i a sembrar el caos és el punt de partida d’aquesta novel·la...
Pensar en un rostre que mira la vida que li ha tocat viure, sense haver-la triada. I ho fa en silenci, tot fixant l’esguard en un paisatge erm i abandonat; en un món que li...
En la dècada dels anys vint, Joseph Roth anotava en una carta a Benno Reifenberg —responsable del suplement de cultura del Frankfurter Zeitung— que s’enyorava de París, que se sentia com un francés procedent de l’Europa...
Podríem discutir dies i dies sobre les innovacions narratives i l’experimentalisme que Laurence Sterne portà fins a límits insospitats, però al final tan sols arribaríem a la conclusió que s’ho passà francament bé mentre escrivia...
“Ni ho sabia tothom/ ni era profecia”, diu Valentí Puig en el poema Rosa dels vents quan, en una navegació, el vell pescador intueix que la calma enganyosa de la mar tan sols és el...
Conta Pietro Citati que sota l’aparença de figureta oriental de Katherine Mansfield (Nova Zelanda, 1888 – França, 1923) —trencadissa, esquiva, summament discreta—, bullia la criatura ardent i ansiosa que es mostra en el diari i...
