Etiqueta: novel·la

Philip Roth

Tot és vanitat, Portnoy

Alexander Portnoy pateix d’un mal que ell mateix ha inventat: “Un trastorn en el qual els impulsos ètics i altruistes, fortament sentits, estan en conflicte constant amb desigs sexuals extrems, sovint de naturalesa perversa”....

A l’oest de Roma

John Fante A l’oest de Roma Traducció de Martí Sales Edicions de 1984, Barcelona, 2014 De vegades com a retret, i en altres com un encés elogi, a molts autors se’ls ha remarcat que tots...

Dacia Maraini

Una illa, l’ocàs d’una època

Hi ha contradiccions que posen en qüestió les realitats més assumides, que provoquen canvis i fan moure la Història. La novel·la de Dacia Maraini sorgeix de la confluència de tres d’aquestes contradiccions: la d’una...

La neu era bruta

Georges Simenon La neu era bruta Traducció d’Anna Casassas Quaderns Crema, Barcelona, 2014 Quan s’ha nascut en una ciutat càlida, no és fàcil oblidar la primera neu bruta, trepitjada i acumulada en l’angle entre calçada...

Negra i veneciana

Cyril Connolly va establir una detallada tipologia de detectius segons el cotxe que utilitzaven: «saber d’automòbils és disposar d’una manera ràpida, eficient i infal·lible de conèixer el caràcter de les persones»; però el comissari...

La cinquena planta

La cinquena planta

Manuel Baixauli La cinquena planta Proa, Barcelona, 2014 Situada en la frontera entre realitat autobiogràfica i ficció onírica, la novel·la té el punt de partida en l’estranya malaltia de Guillain-Barré que va patir l’autor...

Romain Gary

Els miserables

Momo no té edat, no té data de naixement; Momo simplement és diferent. No sap ben bé on comença ni on acaba la seua història, perquè l’únic que ha fet sempre és continuar. No...

La caiguda de l’Imperi segons Svejk

Sempre hi ha el perill de posar-se solemnes i dir d’alguns escriptors que admirem, sobretot, el seu esperit lliure. Però per a ser més sincers i ajustats a la veritat hem de reconéixer que...

En el país de l’oblit

J. M. Coetzee és un escriptor obsedit a traçar figures incòmodes en la pròpia pell, éssers complexos que no acaben de caure bé —al contrari, per exemple, del que passa amb els personatges de...