Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Peter StammMarcia de VermontTraducció de Marina BornasQuaderns Crema, Barcelona, 2020 Peter Stamm és un mestre de les distàncies curtes, d’aquella narrativa breu que explota al màxim el recurs dels pressupòsits, dels buits i dels...
Miquel Martín i SerraLa dreceraEdicions del Periscopi, Barcelona, 2020 «A aquella hora i en ple estiu, el mas semblava encantat, feia una altra flaire i tenia uns colors més vius, com si algú hagués...
Quan Clarice Lispector passà per Egipte l’any 1946, reconegué que mirà cara a cara l’Esfinx sense poder-la desxifrar, “ara bé, tampoc ella no pogué endevinar res de mi.” Empresonada en una aurèola permanent de...
La imatge —sovint caricaturesca— de l’escriptor que vampiritza i manipula allò que l’envolta per treure’n el màxim profit pren, en El consentiment, una dimensió esgarrifosa. Vanessa Springora hi conta la relació que mantingué als...
Isaak BàbelHistòria del meu colomar i altres relatsTraducció de Miquel Cabal GuarroMinúscula, Barcelona, 2020 Després de reiterades contrarietats i negatives, l’investigador Vitali Chentalinski accedí als arxius del KGB per tal de resseguir els processos...
Ivan TurguénevEl primer amorTraducció de Miquel Cabal GuarroAngle Editorial, Barcelona, 2019 Una colla de tipus grotescs sol colar-se en els relats de Turguénev, unes històries melancòliques, de ritme lent, protagonitzades per cavallers desmenjats, dòcils...
En la dècada dels anys vint, Joseph Roth anotava en una carta a Benno Reifenberg —responsable del suplement de cultura del Frankfurter Zeitung— que s’enyorava de París, que se sentia com un francés procedent de...
Sovint, dels autors de ciència ficció, crida l’atenció la clarividència amb què ideen versions d’artefactes o d’esdeveniments que dècades més tard succeeixen o s’inventen i s’incorporen a la quotidianitat; Verne imaginà el submarí, l’ascensor,...
Empar MolinerÉs que abans no érem aixíColumna, Barcelona, 2020 Hi ha en «El pregon», el tercer relat d’És que abans no érem així, un besllum d’humanitat quan la protagonista recorda que «Li agrada, des...
Núria CadenesGuillemAmsterdam, Barcelona, 2020 Tres tons de blau en horitzontal i un blanc trencat a dalt. Després, la filferrada. (…) Al començament va intentar d’imaginar-s’hi el mar, una línia de muntanyes difuminades, el cel...
La mirada irònica i compassiva de Jean-Paul Dubois
13 gen. 2021
16 des. 2020
L’home amb l’espina en el costat
2 des. 2020
Clarice Lispector i l’ombra de les paraules
18 nov. 2020
4 nov. 2020
