Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
La prosa de Joseph Mitchell és la prova irrefutable que el periodisme pot ser un gènere literari més. Precursor i referent d’aquella generació d’autors que es va conéixer amb el nom de New Journalism, Mitchell...
Conta Shirley Hazzard en l’entranyable Greene en Capri. Memorias de una amistad, que l’última vegada que va veure Graham Greene ja octogenari en el Rosaio, la casa que ell tenia a l’illa, l’autor britànic —de...
I. El poema en cercle Orides Fontela assumiria el rol d’escriptora com una “loteria”, com deia aquell, potser des dels 4 anys, quan va escriure el seu primer poema. Eurídice pervertida, el seu nom d’origen...
L’art és una mentida per provar de consolar-nos, mentre la vida s’entossudeix a contradir els finals feliços. Però volem creure i creiem, perquè en el fons ens és molt més fàcil que no creure. La...
La veritat, en el sentit més restrictiu del terme, sovint no serveix per explicar determinades realitats. Perquè hi ha fets que són dolorosament reals, per més que costen de creure, i ho són sobretot en...
Deia Hermann Kesten que Alfred Döblin (1878-1957) no s’esforçava gens per no semblar mal educat i que mai no deixava escapar l’oportunitat de crear-se enemics: «La urbanitat de Thomas Mann li era tan aliena com...
William Faulkner somreia quan li preguntaven per la inspiració literària, i afirmava desafiant que havia sentit parlar de les muses, però que no havia tingut la sort de veure-les mai. Per a Faulkner l’únic manament...
És jove. Un jove gran. Es fa dir Manel al llarg de tota aquesta ficció. Emancipat i treballador, espavilat, precoç. No arriba als quaranta, espera bessonada. Ell no, la seua companya, que coneixem pel nom...