Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Ens enlluernem amb l’atractiu que desprenen etiquetes i corrents literaris, explorem els límits i les radiacions que ofereix l’autoficció i, en canvi, potser no hem donat la importància que es mereix a la confessió...
Refer la vida, quina expressió… Si hi ha una cosa que no es pot refer, una cosa que no es pot tornar a començar, és ben bé la vida L’escriptura com una obligació moral,...
“Quan siguis gran ho entendràs”, li repetia la mare incansablement. I ella que continua sense entendre res, que pensa si no deu ser que no ha crescut prou, encara. Aquesta sensació de no entendre...
Hi ha una escena en Lliçó d’alemany (1968), quan la Segona Guerra Mundial ja ha acabat, en què un crític d’art visita Max Ludwig Nansen per dir-li que, en la publicació per a la...
Afirma Carson McCullers, en La balada del cafè trist, que “el cor d’un infant dolgut es pot encongir tant que tota la vida li queda endurit i desossat com el pinyol d’un préssec”. Una...
L’ocell domèstic ho passa malament quan ha de fer ruta, perquè aleshores coincideix amb altres ocells, i de tot tipus; també salvatges i rapinyaires. La bondat i la maldat, llavors, esdevenen difícils de destriar:...
La narrativa de Fiódor Dostoievski pot desbordar i sorprendre la nostra imaginació de lectors, sotragar les nostres consciències o bé activar l’escut de la incredulitat davant un món representat a través de l’excés i...
“Potser no caldria explicar la història de la Tsili Kraus. Va tenir un destí cruel, sense pena ni glòria, i si no hagués estat real no l’hauríem pas pogut explicar”. Aquest és el plantejament...
8 Gen 2020
Alice Munro i les aus migratòries
11 Des 2019
L’advertència i la por de Najat El Hachmi
27 Nov 2019
El món en què hem acabat vivint
13 Nov 2019
30 Oct 2019
