Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
Alice McDermott L’hora novena Traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez Editorial Minúscula, Barcelona, 2018 Segona novel·la d’Alice McDermott (Brooklyn, 1953) traduïda al català, que ens arriba a les mans després d’aquella algú en què...
Ha mort «caient de la tija com una flor pansida» digué Mary Shelley quan, per fi, faltà el sogre en 1844; sir Timothy era un baronet que havia pressionat perquè l’escriptora no publicara cap biografia...
Segons una creença ben poc científica, cada set anys renovem per complet les cèl·lules del nostre cos. Set anys pot ser un període òptim per reiniciar-se completament, com ho pot fer el sistema operatiu d’un...
Alberto Manguel Stevenson sota les palmeres Traducció de Dolors Udina Quid Pro Quo – El Gall Editor, Pollença, 2018 Des de la infància, Stevenson ha sigut una de les formes de la felicitat, diu Borges;...
Conta Shirley Hazzard en l’entranyable Greene en Capri. Memorias de una amistad, que l’última vegada que va veure Graham Greene ja octogenari en el Rosaio, la casa que ell tenia a l’illa, l’autor britànic —de...
Tennessee Williams Un tramvia anomenat Desig Traducció de Joan Sellent Adesiara, Martorell, 2018 Afirmava Tennessee Williams que calia deixar una certa part de misteri en el perfil dels personatges d’una obra, de la mateixa manera...
Conta Pietro Citati que sota l’aparença de figureta oriental de Katherine Mansfield (Nova Zelanda, 1888 – França, 1923) —trencadissa, esquiva, summament discreta—, bullia la criatura ardent i ansiosa que es mostra en el diari i...
En un moment de la seua confessió al jurat, aquesta mena de falsari, monstre i geni que és Humbert Humbert afirma que a l’hora de planificar l’estratègia per tal de capturar i posseir la nimfa...