Portada

Hanif Kureishi
Res de res
Traducció de Marta Pera Cucurell
Anagrama, Barcelona, 2018

Com un Gregor Samsa vell. Així és com diu que se sent en Waldo, un prestigiós director de cinema retirat, quan comprova que el seu regne ja no és d’aquest món. No obstant això, l’esperit evasiu i murri que encara conserva —malgrat els anys i la cadira de rodes— una libido en forma, les ganes boges de conservar la seua fama i el seu matrimoni, no poden resignar-se a perdre la batalla contra la gelosia, la decrepitud i l’abandó. La vida és massa divertida com per renunciar al joc, excessiva com per renunciar a l’abundància. Més que amor, és odi allò que ara el mou. Per la seua banda, la Zee, la jove esposa de Waldo i musa dels seus treballs cinematogràfics, decideix no perdre el temps i permet que la seua relació extramatrimonial amb l’Eddie, el periodista guapo i intel·ligent, forme part de la seua vida quotidiana. Compartirà, així, home, casa, amant i fortuna amb una tranquil.litat aclaparadora. Des de la seua cadira de rodes, i des del seu llit, l’excineasta espia. Apuja el volum del seu audiòfon i creu escoltar els amants al llit, quan el que realment està presenciant és el seu propi final, des de la seua pranoia. Aquest és el triangle (amorós?) a partir del qual s’estructura la novel.la The nothing, d’Hanif Kureishi (1954), autor anglo-paquistanés més conegut per la seua feina com a guionista de les pel.lícules My beautiful laundrette (Stefen Frears, 1985) i Sammy and Rosie Get Laid, del mateix director (1986) entre d’altres. La novel·la ha estat traduïda al català per Marta Pera Cucurell amb el títol Res de res i una prosa àgil que reprodueix bé els registres col·loquials del nostre temps. Res de res, un lament escrit en primera persona de caire antisocial, un cant al descrèdit i a la dissort. Si el temps de glòria és acabat, el protagonista sobre el qual cau el pes del ressentiment i la desgràcia a què no estava avesat engega un projecte de venjança a la manera més obstinada i absurda dels marits enganyats. És així com es destaparà la caixa dels trons més escandalosos. Diabòlica manera de pretendre tornar les coses a lloc, inquietant venjança la seua, una patètica actuació per a un final al més pur estil Hollywood.
Amb aquest deix nihilista que fa honor al títol, Hanif Kureishi investiga els camins de les relacions personals, la decadència existencial i la crisi de la societat anglosaxona. Tenyida de pornografia i dramatisme en dosis similars, la seua obra busca un equilibri entre la misèria humana i el sentit de l’humor. Kureishi escriu la debacle de l’artista que és la debacle del nostre temps. I recorda tant Philip Roth que ens sembla que llegim una peça de l’autor nord-americà sobre la desesperació de l’home actual a les acaballes de la seua vida. Per la seua agilitat i pel seu minimalisme, hi trobem aspectes cinematogràfics, de pel·lícula de gènere negre. Hi ha descripcions obscenes i procacitat desenfrenada. Entre aquestes imatges i aquest llenguatge esmolat, potser volem trobar la rialla allà on hi ha un relat inquietant, un esquarterament dels personatges fins a l’aniquilació total servit amb uns diàlegs descarnats i un ritme desesperat. I desesperançat. Per això aquest regust kafkià, i absurd, a què al·ludíem més amunt. La novel·la aborda, així, una època de la nostra història recent —la de les lluites dels anys 60— més que acabada, esgotada. Aquest és el fil que ha donat joc a Kureishi en el seu retrat de la societat contemporània.

També et pot interessar: